Pensionistes

Sí, perquè les propostes són per assegurar una millor pensió, amb un esforç proporcionat. La Llei disposa que l’Estat s’hauria de fer càrrec dels dèficits del sistema de pensions. 

Continuarà necessitant un mínim de 15 anys de cotització per tal de rebre una pensió. Una persona assegurada es podrà jubilar quan arribi a l’edat legal per fer-ho. S’està proposant l’edat de jubilació a 67 anys, que s’assolirà de forma gradual en 8 anys.

La proposta actual de reforma va en aquest sentit, anar ajustant l’edat de jubilació a l’esperança de vida. En aquest moment la proposta se situa en 67 anys. 

Es proposa mantenir la jubilació anticipada, però adaptant l’edat a la de jubilació. Si en aquest moment l’edat per sol·licitar la jubilació anticipada és 61 anys, amb la nova proposta passaria a 63 anys, de manera esglaonada, com ho farà la jubilació legal.

En aquest moment es penalitza amb un 7 % per any abans de l’edat legal de jubilació. La proposta que es fa, va en el mateix sentit.

Cal diferenciar entre el càlcul de la pensió per punts o comptes individuals en euros.

El sistema de càlcul per punts de la pensió no variarà, si bé, el factor de conversió augmentarà a 17 en un període de 25 anys. En el cas de comptes individuals, es repartirà tot l’import acumulat de les cotitzacions actualitzades en el moment de la jubilació entre els anys de vida restants a l'edat en què el treballador es jubila. Cal tenir en compte que, durant un temps, un mateix treballador pot tenir un compte de punts i un compte d'euros que, conjuntament, determinaran la pensió.

La reforma proposada busca que la suma de la pensió clàssica, més la dels pilars II i III, ofereixi a la persona assegurada una pensió digna, tal com va preconitzar el llibre blanc de les pensions de la UE. L'objectiu és que, amb un esforç addicional, la pensió conjunta sigui més elevada que actualment.

Les pensions que s’estan cobrant no es recalcularan ni es veuran afectades per cap altre ajustament que no sigui el normal que és el de la inflació (augment del cost de vida).

Es proposa una revalorització de les pensions més baixes anualment, segons l’IPC. En els darrers anys s’han apujat les pensions inferiors a 2 vegades el salari mínim.

La pensió de viduïtat no queda afectada amb l’actual proposta de reforma.

Les cotitzacions haurien d’augmentar de la mateixa manera per a les persones treballadores per compte propi que per a les persones treballadores per compte altri.

La reforma pretén justament millorar les pensions, però hem de ser realistes. Les pensions avui es financen molt per sota del que aporten els treballadors andorrans. L'única possibilitat de millorar les pensions, objectiu principal d'aquesta reforma, és graduar millor l'esforç contributiu i d’aportacions al Pla Públic d'Ocupació proposat, als plans de treball i als plans individuals. 

Actualment, les pensions de les CASS no són mínimes, són reduïdes quan les cotitzacions no han estat suficients i elevades quan sí que ho han estat. De fet, totes les pensions són més elevades que les cotitzacions que s'han fet per obtenir-les. L'objectiu de la reforma és que, en conjunt, CASS (Pillar I) + Pilar II + Pilar III, ofereixi una pensió superior al 50 % del salari actual. Els Pilars II i III de la reforma són necessaris per complementar la pensió pública. En aquest sentit, com més aportem als pilars, millor serà el còmput global.

La reforma no afecta el nombre de punts existents al compte de cada afiliat i tots ells mantindran el seu compte de punts fins a la seva jubilació si ho desitgen (assegurats amb 45 anys i més). Els punts obtinguts per tots els treballadors fins al moment de l'entrada en vigor de la reforma es convertiran, en el seu moment, als preus ja establerts a la normativa. Tots els punts addicionals que puguin obtenir els treballadors de 45 anys i més, després de l'entrada en vigor es convertiran amb un factor de conversió que anirà creixent fins a assolir el valor de 17, en 25 anys.

En pertànyer al grup de 45 anys i més, podrà triar quedar-se en el sistema de punts, però l'afectaran l'augment de l'edat de jubilació, el tipus de cotització i del factor de conversió. Es jubilarà amb 67 anys i, si ho desitja, podrà contribuir, juntament amb el seu ocupador, a un pla d’ocupació (Pilar II) durant 17 anys. La pensió de la CASS unida a una pensió complementària podria ser superior al 50 % del seu salari en el moment de la jubilació. Amb una pensió individual addicional superaria aquest percentatge.

En el sistema actual, a normativa constant, ja fa dos anys que s'havia jubilat i la seva pensió seria aproximadament el 50 % del salari mitjà dels últims 4 anys treballats. Tampoc tindria pensió complementària. En el nou sistema la seva pensió de la CASS, a la qual se sumaria una pensió de treball, podria arribar a ser superior. Per això, en qualsevol cas, hauria de cotitzar addicionalment.

Els punts adquirits fins al moment de la reforma es mantindran i els de 45 anys i més seguiran al sistema de punts, encara que podran passar al sistema de comptes individuals en euros si ho desitgen. El sistema de càlcul actual no canvia, i els punts adquirits abans de l'entrada en vigor de la reforma es redimiran als preus establerts a la normativa prèvia a la reforma. El que sí que canviarà serà l’aportació en cotitzacions, el preu de venda del punt i el factor de conversió per als punts adquirits després de la reforma.

La reforma reconeix que, a partir d'una certa edat de tall, els 45 anys, no seria just sotmetre aquestes persones treballadores a un canvi de regles dràstic, ni tan sols de certa entitat. Però cal reconèixer que, fins i tot per a aquestes persones treballadores, sempre en funció de la distància a l'edat legal de jubilació, haurien de suportar alguna mena d'ajustament, per lleu que fos. La Seguretat Social andorrana ha arribat fins a avui fent un enorme esforç de solidaritat.

La reforma ha de tenir en compte la realitat de cada sector d’ocupació.

La reforma preveu un model de plena compatibilitat de la pensió de la CASS (les d'un pla de treball o personals són compatibles) i l'opció de continuar cotitzant a la branca de jubilació per millorar la pensió pública que es recalcularia de tant en tant. En tot cas, el jubilat que optés per la compatibilitat abonarà una "cotització de solidaritat" del 8 %.

Sortosament, l'ordenament actual de la jubilació a Andorra no contempla la "jubilació obligatòria". La reforma que es proposa manté aquest principi. La jubilació és un dret, no pas una obligació.

El sistema andorrà de pensions de Seguretat Social és gestionat per la Branca de Jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). El 2021 (dades mitjanes) atorgava pensions a 14.711 pensionistes i cobria també a 47.563 assegurats per compte d'altri i per compte propi (dades mitjanes 2021, dels quals 40.436 per compte d’altri).

Les pensions de la Branca de Jubilació de la CASS es financen amb una cotització del 12 % sobre els salaris bruts. D'aquesta cotització, els ocupadors abonen 8,5 punts percentuals i els assalariats abonen els 3,5 punts restants: https://www.cass.ad/cotitzacions.

Les pensions de jubilació es calculen usant una fórmula d'“aportació definida” (la prestació és funció directa del que s'ha cotitzat) basada en la compra de punts de pensions a mesura que es cotitza, a un preu establert a la normativa, i a la venda de punts de pensió, en el moment de la jubilació, a un altre preu també estipulat normativament. El quocient entre el preu de Compra i el preu de Venda es coneix com a Factor de Conversió i es recalcula cada cert temps.

La ràtio d'assegurats directes a pensionistes va ser de 3,23 el 2021. En els últims quinze anys, el nombre de pensionistes ha augmentat un 77,53 % mentre que el d'assegurats directes ho ha fet en un 3,10 %. De fet, la ràtio entre assegurats directes i pensionistes era de 5,57 el 2006 contra els 3,23 actuals. Aquestes tendències es mantindran en el futur.

El 2021, la Branca de Jubilació gaudia d'un superàvit corrent, però aquest ha disminuït en els últims anys.  Segons els estudis actuarials, es convertirà en un dèficit creixent en els anys vinents. 

A causa de l'envelliment de la població, el pagament de les pensions superarà allò que s'ingressi per cotitzacions. S'ha de millorar el sistema per tal que la sostenibilitat i la suficiència de les pensions siguin una realitat.

A causa de dos factors principals: hi ha cada cop menys cotitzants per pensionista, cosa que impedirà recaptar en els pròxims anys els recursos suficients, i les pensions individuals actuals i futures superen àmpliament les cotitzacions fetes per cada treballador.

Segons l'estudi actuarial realitzat el 2021, la Branca de Jubilació entrarà en dèficit el 2024 (ingressos per cotitzacions-pagament de les pensions) i el 2039 la guardiola actual quedarà buida, essent el dèficit de més de 300 milions d’euros que haurà d’aportar l’Estat via impostos.

Segons l'estudi actuarial del 2021, el Fons de Reserva de la Jubilació, que actualment té recursos equivalents al 58 % del PIB andorrà (1.546,80 M€ a setembre de 2021), s'esgotaria el 2039 i passaria a convertir-se en deute de l'Estat que, el 2043, representaria el 61,38 % del PIB. El dèficit de les pensions pujaria a 425 milions d'euros (un 9,84 % del PIB del moment) que l'Estat hauria d'assumir.

Actualment, les pensions de jubilació andorranes són reduïdes en proporció al darrer salari. Cal dir, però, que s'han generat amb cotitzacions encara més modestes. Fins fa pocs anys, la diferència entre allò que s'aporta i allò que es rep es podia finançar gràcies a l'elevada ràtio d'afiliats sobre pensionistes. Però la dinàmica demogràfica (bàsicament, l'augment de l’esperança de vida) ja està imposant despeses creixents que portaran dèficits i deutes elevats fins i tot a curt termini.

La CASS proposa un quadre de catorze mesures relacionades entre si, i es podrien destacar les quatre mesures següents: 

• La desaparició del sistema de punts i la creació d'un compte individual en euros per als menors de 45 anys o majors que ho desitgin.

• L'augment gradual de l'edat legal de jubilació a 67 anys, en 8 anys.

• L'augment del tipus de cotització a la branca de jubilació del 12 % al 16 % del salari brut, en un termini de 4 anys.

• La regulació de plans de pensions d’ocupació obligatoris i la promoció d’un Pla Públic de Pensions d’Ocupació al costat dels plans promoguts per les empreses. Finançats amb 1 %+1 %+0,5 %, que passaria en 5 anys a 2 %+2 %+1 %.

1. L’augment dels tipus de cotització de 12 a 16, en 4 anys.
2. L’augment de l’edat de jubilació de 65 a 67 anys, en 8 anys, a raó de 3 mesos per any.
3. L’augment del Factor de Conversió de 9,6 a 17, en 25 anys.
4. La generalització del Pilar II (pensions ocupacionals).

La CASS proposa una reforma que asseguri als treballadors i treballadores pensions “suficients”, “sostenibles” i “equitatives”. És a dir: que els permetin mantenir un estàndard de vida proper al de la seva vida laboral durant la jubilació, que no desequilibrin els recursos del sistema posant-lo en risc i que recompensin suficientment els seus titulars per l'esforç de cotitzacions realitzat.

Es contemplen dos períodes de temps diferenciats: 

1. Els treballadors menors de 45 anys començarien, una vegada la reforma en vigor, a cotitzar als comptes individuals preservant els punts adquirits fins aleshores i podent convertir els punts en euros.
   Els treballadors de 45 anys i més podrien decidir durant un temps si adscriure's al sistema de comptes individuals o seguir en el sistema de punts fins a la seva jubilació. 

2. Pel que fa a l'augment de les cotitzacions o el de l'edat de jubilació, hi hauria períodes transitoris de canvi gradual entre 4 i 10 anys, o més, en cas d'ajustament del Factor de Conversió.

Les pensions que ja es cobren no es tocaran a excepció dels ajustaments normals per l'augment del cost de la vida (inflació).

De cap manera no es pot dir que fer sostenible i més equitativa a la Seguretat Social sigui privatitzar-la. La CASS seguirà tenint una bona Branca de Jubilació, serà la promotora d'un Pla Públic d'Ocupació, els fons del qual gestionarà, i que seguiran estant regulats i sota la tutela del sector públic com fins ara, on el mateix sector públic farà les aportacions que es determinin.

Si el sistema actual no canvia, no serà possible estabilitzar-lo. El seu caràcter públic i de repartiment no s'altera amb la reforma, però canvia de manera molt rellevant altres característiques del sistema actual. Per aconseguir una certa estabilitat sense alterar-ne la fórmula de punts, caldria elevar l'edat de jubilació i augmentar els tipus de cotització, però no es podrien millorar les pensions existents i no es podrien excloure dèficits futurs.

En aquests països s'ha avançat considerablement en la consolidació del “model dels tres pilars”. El Pilar I és la Seguretat Social, el Pilar II són els plans de treball i el Pilar III els plans personals. Els treballadors han de rebre una pensió equivalent al 70 % del seu últim salari després de carreres d'uns 40 anys de cotització jubilant-se a una edat al voltant dels 67 anys. A molts d'aquests països, la Seguretat Social utilitza una fórmula “d'aportació definida”, com és la utilitzada per la CASS.

No. El cas andorrà és únic en el sentit que no té desenvolupat el Pilar II (pensions de treball, excepte per als funcionaris públics). D'altra banda, el Pilar I (la Seguretat Social), inspirat pel sistema francès, comparteix el mètode de repartiment mitjançant solidaritat intergeneracional, la fórmula d'aportació definida i una taxa de substitució propera al 50 % per a carreres llargues amb molts sistemes. Tot i això, el tipus de cotització a la branca de jubilació és desproporcionadament reduït per a la taxa de substitució que ofereix.    

A Andorra es cotitza un 12 % del salari brut a la branca de jubilació i s'obté una taxa de substitució del 50 % del salari mitjà dels últims 40 anys, que és elevada, atesa la cotització. Aquesta taxa de substitució és habitual en una mica menys de la meitat dels països avançats, i als restants és menor, vorejant el 30 % en alguns. Els tipus de cotització a la Seguretat Social als països avançats són molt superiors i les taxes de substitució entre el 30 % i el 50 %, però tenen un Pilar II de pensions d'ocupació molt desenvolupat i generalitzat.

Serveis Mèdics

• Metges generalistes
• Metges especialistes
• Pediatres
• SAAS

Serveis odontològics

• Dentistes - Estomatòlegs

Serveis sanitaris

• Fisioterapeutes
• Laboratoris
• Psicolègs
• Serveis sanitaris: Logopedes, Ortopèdics, Ortoptistes, Reeducadors Visuals, Audioprotesistes, Terapeutes ocupacionals i Infermers

• Llistat de titulars del servei de Taxi per tractament de radioteràpia convencionats

L'empresari o el patró domèstic ha d'assegurar a la persona treballadora, des de l'inici de la relació laboral a la CASS, efectuar les declaracions i pagar les cotitzacions, mentre presti un servei a l’empresa.

La declaració i el pagament de les cotitzacions es fa per mensualitat vençuda. S’efectuarà de l’1 al 15 de cada mes. La no presentació del document d’afiliació o alta no impedeix el naixement de l’obligació de cotitzar.

La base de cotització és el salari global, i inclou:

• Les remuneracions que l’empresa lliura a la persona treballadora com a contraprestació dels seus serveis. S’inclouen els complements, les primes i les gratificacions.
• Les rendes en espècies: els préstecs dineraris avantatjosos concedits als empleats, el finançament d’assegurances privades, els incentius monetaris o no monetaris, la pensió alimentària i l'allotjament proveït per l’empresa (hosteleria), la utilització d’habitatge cedit per l’empresa i les dietes i despeses de viatge en els termes previstos per la normativa de seguretat social, entre d’altres.

• Les indemnitzacions.
• Les quitances.
• Qualsevol altra remuneració que la persona treballadora tingui dret a percebre o que efectivament percebi, si aquesta és superior, per raó del treball que duu a terme.
• No es computen en la base de cotització les quantitats següents: 
  a. Les propines o les gratificacions dels clients.
  b. Les liberalitats de les empreses. 
  c. Les dietes i les despeses de viatges (assignacions extraordinàries que l'empresa paga per compensar despeses de manutenció, locomoció i allotjament).
  d. La participació per part de l'empresa en el finançament d'un pla complementari de jubilació públic o privat de la persona assalariada i la percepció dels avantatges o dels rendiments d'aquest pla. 

Les cotitzacions són importants:

• Per a l'obertura dels drets a prestacions de les persones assegurades;
• Per a la compra de punts de jubilació;
• Per al càlcul de l'import que s'ha de percebre en el cas d'atur de treball (per a les persones assegurades assalariades).
• Per al càlcul de l'import que s'ha de percebre en el cas de pensions d'invalidesa, jubilació, orfenesa i viduïtat. 

El no pagament de la cotització per part de l’empresari no comporta la pèrdua dels drets de les prestacions per les persones assalariades.

Els percentatges de la cotització de la persona assalariada o assimilada

• L’empresari té l’obligació de descomptar al treballador del seu salari el 6,5 % (percentatge de la part assalariada). No hi ha opció a pacte.
• Si la persona treballadora ja percep la seva prestació de jubilació, es cotitza a la CASS el 10 % del seu salari brut, que només correspon a la branca general.

Procediment

• Les empreses o patrons domèstics, han de fer la declaració de cotitzacions i pagament obligatòriament a través el Certificat Digital.
• Les cotitzacions prescriuen al cap de 5 anys, sempre que no hi hagi cap reconeixement de deute.

Butlletí de salari i llibre de treball en hores 

Segons la llei del Codi de relacions laborals, l’empresari té l’obligació de donar al treballador el butlletí de salari i el llibre de treball en hores.

• Exemple de butlletí de salari i llibre de treball en hores: Formulari CASS-0032

L’apartat 4 de l’article 96 de la Llei de la seguretat social, en la redacció establerta en la disposició final sisena de la Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2022, estableix que en el document de cotització que l’empresa ha de presentar mensualment a la CASS s’ha d’especificar obligatòriament, de manera individual per a cada persona treballadora, les hores de treball efectiu fetes durant el període de liquidació. Aquesta obligació entra en vigor el dia 1 de gener del 2023. 

Veure decret 281/2022, del 6-7-2022, pel qual s’aprova un procediment per a la declaració del nombre d’hores mensual de treball efectiu de les persones assalariades.

Les hores de treball efectiu

Per fer la declaració de les hores de treball efectiu a la CASS cal tenir en consideració les hores remunerades que s’han pagat en concepte de:

• Les hores ordinàries de treball.
• Les hores extraordinàries treballades.
• Les vacances, a raó del nombre d’hores de jornada ordinària de treball, compreses en aquest període.
• Els desplaçaments duts a terme a causa del treball durant la jornada laboral.
• Els permisos retribuïts, a raó del nombre d’hores de la jornada ordinària de treball, compresos en aquest període.
• Els dies festius del calendari deguts, malgrat que no hagin estat treballats, a raó del nombre d’hores de la jornada ordinària de treball que hi són compreses.
• Les hores en què la persona assalariada ha de romandre en el lloc de treball a disposició de l’empresa.
• Qualsevol altres hores que hagin estat retribuïdes en aplicació de la normativa laboral.

Declaració de les hores de treball efectiu

Els conceptes en els quals s’han de declarar els diferents tipus d’hores de treball efectiu són:

• Hores ordinàries: concepte SBA (Salari Base).
• Hores extraordinàries: concepte ARV (Altres retribucions Variables).
• Vacances: concepte SBA (Salari Base).
• Desplaçaments duts a terme a causa del treball durant la jornada laboral
  • SBA si es realitzen dins de la jornada laboral.
  • ARV si es realitzen al marge de la jornada laboral.
• Permís retribuït: concepte SBA (Salari Base).
• Festiu del calendari: concepte SBA (Salari Base).
• Les hores en què la persona assalariada ha de romandre en el lloc de treball a disposició de l’empresa: concepte ARV (Altres retribucions Variables).
• Qualsevol altres hores que hagin estat retribuïdes en aplicació de la normativa laboral: concepte ARV (Altres retribucions Variables).

Com fer la declaració de les cotitzacions a partir de l'any 2023

Les declaracions de cotitzacions es fan mitjançant el certificat digital.

A partir de l'any 2023, en el moment de fer la declaració de les cotitzacions, les empreses hauran d'informar les hores treballades en el camp (hores) que figurarà per a cadascun dels assalariats i conceptes salarials en els quals és obligatori informar-ho.

Els conceptes salarials en els quals és obligatori informar les hores treballades efectivament són:

• SBA: Salari Base.
• ARV: Altres retribucions variables quan es tracti d’hores extres.
• SBD: Salari Base Règim especial (Art.222).

Les empreses que informen els salaris dels seus empleats introduint les dades manualment (un per un), hauran d'especificar la informació de les hores treballades, en el camp (hores), per cadascun dels conceptes de salari en l'apartat corresponent.

Les empreses que utilitzen el sistema de carregar un fitxer XML per informar els salaris dels seus empleats, hauran d’incloure la informació de les hores treballades, en el camp ja existent (hores), per a cadascun dels conceptes de salari en el fitxer de càrrega.

Les empreses que tenen contractada una persona amb una discapacitat reconeguda per la Comissió Nacional de Valoració hauran de seguir el procediment següent: 

• A partir de l’1 de gener del 2023 únicament es crearà un dèbit per a cadascuna de les persones que tinguin reconeguda aquesta situació. En aquest dèbit, el concepte obligatori a declarar serà el SBD, que continuarà funcionant de la mateixa manera, excepte que s’hauran d’informar les hores de treball efectiu mensual de la persona assegurada de manera obligatòria. 
• En el cas, que s’hagi de declarar un import superior al salari mínim, s’haurà d’incloure el concepte SBA per informar l’import i “0” hores de treball efectiu. 
• No es podrà declarar el concepte SBA sense que prèviament s’hagi informat el concepte SBD.
• La resta de conceptes de cotitzacions es poden declarar sense que sigui obligatori el concepte SBD.
• Si la persona té reconeguda una incapacitat temporal durant tot el mes, el concepte SBD s’haurà d’informar, de manera obligatòria, amb un import igual a zero i zero hores treballades.

Càlcul de la mitjana mensual de les hores de treball efectiu en còmput anyal

Es multiplica el nombre d’hores de treball efectiu setmanal per 52 i es divideix el resultat per 12. El resultat s’arrodoneix al nombre sencer més proper. Per exemple:

• Per a un contracte de 40 hores setmanals equivalen a 173 hores mensuals.
• Per a un contracte de 30 hores setmanals equivalen a 130 hores mensuals.
• Per a un contracte de 20 hores setmanals equivalen a 87 hores mensuals.

Càlcul de les hores treballades a l’inici o al final d’una relació laboral que no coincideix amb el primer dia o últim dia del mes

Per calcular les hores de treball efectiu s’ha de tenir en compte la mitjana mensual de les hores treballades en còmput anual i es resten les hores dels dies no treballats. S’ha de tenir en compte que les vacances retribuïdes, els permisos retribuïts i els dies festius de calendari que han estat retribuïts tenen la consideració de dies efectivament treballats.

Còmput de les hores extraordinàries que no es remuneren

Les hores extraordinàries que es compensin en temps de descans, es declararan com a temps de treball efectiu en el mes en què es gaudeix del descans.

La Llei 4/2025, del 30 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2025, modifica l’article 140 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, a fi de perllongar la cobertura de les prestacions derivades de malaltia comuna o accident no laboral a les persones assalariades que han vist extingida la seva relació laboral mitjançant acomiadament amb el pagament d’un preavís i/o compensació econòmica. 

Quan es fa la declaració de les cotitzacions és molt important fer correctament la declaració d’aquests dos conceptes perquè pot tenir una repercussió positiva en el temps de cobertura que tindrà la persona acomiadada després d’haver finalitzat la seva relació laboral. 

Quan es declarin aquests conceptes, s’han d’informar els dies establerts per al seu càlcul. 

Recordem que per determinar els dies, s’han de seguir les pautes establertes en els articles 84 Acomiadament no causal i 85 Acomiadament per causes objectives de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals. 

En finalitzar una relació laboral per acomiadament no causal o per causes objectives, s’ha de declarar el nombre de dies corresponents a cada concepte, per tal de determinar la finalització del dret de la persona assalariada a percebre prestacions de reemborsament.

Exemple:
Persona treballadora que és acomiadada (acomiadament no causal), a la qual li correspon:
- un preavís de 30 dies, per un import de 2.000 euros bruts; i
- una compensació de 365 dies, per un import de 24.000 euros bruts.

Els recàrrecs s’imposen un cop ha transcorregut el termini de pagament i no s’ha produït l'ingrés de la cotització. 

Càlcul dels recàrrecs

Durant els 6 primers mesos d’impagament, és del 0,05 % per a cada dia de retard sobre l'import de les cotitzacions degudes. Transcorregut el termini de sis mesos, s'aplica un recàrrec del 20 % sobre l'import impagat. Aquest import, a partir de la data de l’inici del procediment de constrenyiment (quan ha vençut el termini voluntari de pagament del deute i s’inicia el període executiu) i fins a la data de pagament del deute, merita un interès moratori equivalent al doble de l'interès legal establert per a cada any a la Llei de pressupost general.

Si el retard en el pagament de cotitzacions és degut a un error administratiu de la CASS, s'anul·la.

En el supòsit de bona fe i absència de negligència greu o reincidència, els recàrrecs es redueixen fins a un 50 %, sempre que l'infractor ingressi l'import de la liquidació de les cotitzacions degudes abans que el requereixi la CASS. Es redueix en un 30 % si l’infractor ingressa l’import de la liquidació en el termini de 10 dies a comptar del requeriment.

DES de l'1 de juliol de 2022

Els recàrrecs es generen en funció del temps transcorregut entre el termini legal de pagament de les cotitzacions i la data de pagament efectiu.

Càlcul dels recàrrecs

• Si ha transcorregut un termini inferior o igual a un mes, el recàrrec és del 5 % de l'import ingressat fora de termini.
• Si ha transcorregut un termini comprès entre un mes i un dia i sis mesos, el recàrrec és del 10 % de l'import ingressat fora de termini.
• Si ha transcorregut un termini superior a sis mesos, el recàrrec és del 20 % de l'import ingressat fora de termini.

La CASS pot concedir ajornaments o fraccionaments per al pagament de cotitzacions i altres deutes amb la seguretat social si els subjectes responsables del pagament ho sol·liciten.

La sol·licitud d'ajornament ha d'incloure la referència a la totalitat del deute existent en el moment en què es formalitzi, sigui quina sigui la seva naturalesa jurídica, inclosos els recàrrecs i els interessos, les costes i qualsevol mena de despesa exigible.

Faltes lleus:

• No retenir a la persona treballadora el 6,5 % del seu salari.

Advertència o multa d'un import equivalent al preu de venda del punt de jubilació d'entre 25 i 50 punts.

Faltes greus:

• Presentar el full de cotització amb un retard superior a un mes i inferior a tres mesos.
• Efectuar actes que tinguin per finalitat recuperar de la persona assalariada la totalitat o una part de la cotització empresarial, encara que hi estigui d'acord.
• No conservar, durant 5 anys, els registres i suports informàtics que contenen les dades que acreditin el compliment de les obligacions en matèria d'afiliació, altes, baixes i la resta d'incidències en matèria de seguretat social.

Multa d'un import equivalent al preu de venda del punt de jubilació d'entre 51 i 500 punts.

Faltes molt greus:

• Incrementar indegudament la base de cotització de la persona treballadora per provocar un augment de les prestacions que li pertoquin.
• Presentar el full de cotització amb un retard superior a tres mesos, o no presentar el full de cotització en aquest termini sense motiu justificat.
• Fer constar de manera intencional dades falses en les cotitzacions.
• Retenir al treballador el 6,5% del salari i no fer l’ingrés a la CASS.
• Deduir quantitats del salari en concepte de cotització de la part assalariada a la seguretat social superiors a les que corresponen legalment.

Multa d'un import equivalent al preu de venda del punt de jubilació d'entre 501 i 20.000 punts.

• Formulari (CASS-0054)
• Document d’identificació o targeta sanitària de la CASS.
  • En el cas de modificar una adreça estrangera (d'un país de conveni) a una adreça d’Andorra, adjuntar el permís d’immigració de residència (excepte si disposa de nacionalitat andorrana) i el comprovant/justificant del canvi d'adreça prop de l'organisme de Seguretat Social del país d'origen.
  • En el cas de modificar una adreça estrangera (d'un país sense conveni) a una adreça d'Andorra, adjuntar el permís d'immigració de residència (excepte si disposa de nacionalitat andorrana).
  • En el cas de modificar una adreça d’Andorra a una adreça estrangera, presentar l’empadronament del lloc on resideix.

La pensió de viduïtat és una prestació econòmica que rep el cònjuge o parella de fet enregistrada al Registre Civil d’Andorra en cas de defunció de la persona assegurada directa.

Requisits que ha de complir la persona assegurada difunta 

La persona assegurada difunta, per motiu de malaltia comuna o accident no laboral, ha d’haver cotitzat un període de carència establert en funció de l’edat del difunt en el moment del fet causant

Per tal que es pugui reconèixer el dret a pensió de viduïtat, la persona assegurada difunta ha de complir algun dels requisits següents:

• En cas de defunció per malaltia comuna o accident no laboral, ha d’haver cotitzat un període mínim determinat en funció de la seva edat en el moment del fet causant. 
  • Menor de 30 anys: haver cotitzat 36 mensualitats tant a la branca general com a la branca de jubilació en els darrers 48 mesos anteriors a la defunció.
  • Major de 30 anys: haver cotitzat 60 mensualitats tant a la branca general com a la branca de jubilació en els darrers 72 mesos anteriors a la defunció.
• Haver cotitzat un mínim de 180 mesos a la branca general o a la branca de jubilació. 
• En cas que la persona assegurada difunta fos titular d’una pensió de jubilació, haver cotitzat almenys 12 mesos a la branca general i a la branca de jubilació.

Si no es compleix el període de cotització establert per tenir dret a la prestació a Andorra, però s’ha cotitzat a Espanya, França o Portugal, es poden totalitzar els mesos cotitzats en aquests països fins a arribar al període requerit. 

Es computen com a períodes efectius de cotització aquells en què la persona assegurada difunta hagi estat inscrita com a demandat en el Servei d’Ocupació.

S’assimilen a períodes cotitzats a la branca general i a la branca de jubilació els períodes en què la persona assegurada difunta hagi percebut una pensió d’invalidesa.  

S’assimilen a períodes cotitzats a la branca general i a la branca jubilació els períodes en què la persona assegurada difunta hagi treballat com a assalariada, encara que l’empresa no hagi fet efectiu a la CASS l’import de les cotitzacions.

No computen les cotitzacions a la branca general de les persones de 65 anys o més que no perceben cap pensió i només cotitzen a la blanca general. 
 

Qui pot sol·licitar la pensió de viduïtat? 

• La persona, cònjuge o parella de fet, convivent enregistrada al Registre Civil d’Andorra amb la persona difunta.
• La persona separada, divorciada o parella de fet enregistrada al Registre Civil d’Andorra, extingida amb la persona difunta, sempre que:
  • Hagin estat unides amb la persona difunta per matrimoni o parella de fet enregistrada al Registre Civil d’Andorra, sempre que en el moment de la defunció tinguin dret a percebre per part del difunt una pensió compensatòria o d’aliments a favor seu.
  • No s’hagin tornat a casar o format una nova unió estable de parella.
     

Compatibilitat amb la pensió de viduïtat

La pensió de viduïtat és compatible amb:

• Qualsevol ingrés derivat de l’activitat professional del cònjuge o de la parella supervivent.
• La percepció de qualsevol altra pensió econòmica de la Seguretat Social.

pensió de viduïtat temporal

Qui hi té dret a la pensió de viduïat temporal? 

Les persones vídues menors de 55 anys en el moment de la defunció de la persona assegurada.

Les persones vídues de 50 anys o més i de menys de 55 anys en el moment de la defunció de la persona assegurada, poden optar per cobrar una pensió temporal o vitalícia sempre que acreditin 10 anys o més de matrimoni o de parella de fet enregistrat al Registre Civil d’Andorra.

Import i pagament de la pensió de viduïtat temporal

L'import de la pensió de viduïtat temporal és del 50% de la base de càcul, amb un mínim del 60% i un màxim del 120% del salari mínim interporfessional. 

El pagament de la pensió de viduïtat temporal té una durada determinada en funció de l'edat de la persona sol·licitant

Pensió de viduïtat vitalícia

Qui hi té dret a la pensió de viduïtat vitalícia? 

Les persones vídues de 55 anys o més en el moment de la defunció de la persona assegurada. 

Les persones vídues de 50 anys o més i de menys de 55 anys en el moment de la defunció de la persona assegurada, poden optar per cobrar una pensió temporal o vitalícia sempre que acreditin 10 anys o més de matrimoni o de parella de fet enregistrat al Registre Civil d’Andorra.

Import i pagament de la pensió de viduïtat vitalícia

L’import de la pensió de viduïtat vitalícia és del 50 % de la pensió de jubilació que cobrava, o que hauria correspost a la persona difunta en el moment de la jubilació. 

En el cas que la persona difunta tingués dret a capitalitzar la seva pensió de jubilació, la persona vídua tindrà dret a percebre el 50 % del capital que hauria correspost a la persona difunta, sempre que aquest no hagués estat percebut abans de la defunció. 

El pagament de la pensió de viduïtat vitalícia té una durada indefinida al llarg de tota la vida de la persona beneficiària.
 

Pensió de viduïtat derivada d’accident de treball o malaltia professional

En el cas que la defunció sigui conseqüència d’un accident de treball o d’una malaltia professional i el cònjuge supervivent o la persona amb qui formava una unió estable de parella de fet enregistrada en el Registre Civil d’Andorra, tingui més de 55 anys, pot optar entre:

• Cobrar una pensió vitalícia equivalent al 50 % de la pensió de jubilació que percebia, o que li hauria correspost en el moment de jubilar-se; o bé
• Percebre una pensió temporal mensual durant un període de 60 mesos. 

Causes d'extinció de la pensió de viduïtat

• Contraure matrimoni o formalitzar una unió estable de parella. 
• Defunció del beneficiari de la pensió de viduïtat. 

com sol·licitar la pensió de viduïtat

• Presencialment amb cita prèvia a l'Àrea d'Atenció al Públic-Pensions.
• Per correu electrònic a pensions@cass.ad.
  Per poder acceptar la sol·licitud per correu electrònic haurà d’estar signada amb certificat electrònic digital.
• Per correu postal adreçat a les oficines de la CASS.

Si residiu a Espanya, França o Portugal (països amb conveni de Seguretat Social), heu de presentar la sol·licitud a l’oficina de la Seguretat Social del país on residiu.

Documentació a presentar: 

• Formulari CASS-0026.
• Passaport o document d’identitat.
• Còpia del número de compte IBAN.
• Certificat literal de defunció expedit pel Registre Civil.
• Certificat de matrimoni literal o de parella de fet expedit pel Registre Civil, amb data posterior a la defunció. 
• Certificat d’antecedents penals o autorització en el formulari CASS-26.
• Sentència de divorci, separació, dissolució o conveni regulador, si escau. 
• Declaració justificant el treball en els països de conveni Espanya, França i Portugal (vida laboral i altre), si escau.
• Justificació de la representació legal, si escau. 

Tot certificat que no procedeixi d'Andorra ha d'estar postil·lat per la Haia excepte en el cas que la sol·licitud es tramiti a través de la seguretat social d'un país de conveni. 
En el cas de residir a l'estranger (excloent-ne els països amb conveni), cal el certificat de fe de vida. 

Com a pensionista de la Caixa Andorrana de Seguretat Social resident a l'estranger, s'ha de realitzar un control de vivència cada mes de maig i novembre.

Com sol·licitar la pensió de viduïtat d'Espanya, França o Portugal (països amb conveni de Seguretat Social) des d'Andorra

Si residiu a Andorra i heu cotitzat a Espanya, França o Portugal (països amb conveni bilateral de Seguretat Social) i voleu sol·licitar la pensió de viduïtat d'aquests països, podeu fer la sol·licitud: 

• Presencialment, amb cita prèvia, a l'Àrea d'Atenció al Públic-Pensions. 
• Per correu electrònic a convenis@cass.ad.
  Per poder acceptar la sol·licitud per correu electrònic haurà d’estar signada amb certificat electrònic digital.
• Per correu postal adreçat a les oficines de la CASS.

Documentació a presentar: 

• Formulari CASS-0193.
• Passaport o document d’identitat.
• Còpia del número de compte IBAN.
• Certificat de residència fiscal de la persona sol·licitant.
• Informe laboral de la persona difunta, si se'n disposa.
• Carnet d’afiliació a la seguretat social dels països on hàgiu treballat la persona difunta, si se'n disposa.
• Certificat de defunció.
• Certificat de matrimoni literal de la persona sol·licitant.

Requisits que ha de complir la persona assegurada beneficiària

Menors de 18 anys i són:

• Fills d’una persona assegurada difunta.
• O fills del cònjuge supervivent aportats al matrimoni o a la parella de fet si convivien i depenien econòmicament de la persona assegurada difunta i no cobren cap altra pensió d’orfenesa generada pel seu progenitor que no forma part d'aquest matrimoni o parella de fet.

Majors de 18 anys i menors de 25 anys i compleixen els requisits següents:

• Cursen estudis en un establiment d’ensenyança reconegut. 
• O són persones discapacitades i no cobren una pensió de solidaritat, ni cap altra pensió derivada de la situació de discapacitat fora d’Andorra.

No pot tenir la condició de beneficiari/ària de la pensió de reversió que li hagués pogut correspondre la persona condemnada per un delicte d'homicidi dolós o d'assassinat, o per un delicte de violència de gènere o de maltractament i/o lesió en l'àmbit domèstic quan la víctima sigui el subjecte causant de la pensió. 

Requisits que ha de complir la persona assegurada difunta

La persona difunta ha de complir un dels requisits següents: 

• Ha d’estar donada d’alta laboral com a persona assalariada i assimilada o persona que realitza una activitat per compte propi. La persona que realitza una activitat per compte propi, ha d’estar al corrent de pagament de les seves cotitzacions.
  Si la defunció ha estat causada per un accident de treball o una malaltia professional, no es requereix cap període previ de cotització.
• Si no, també es genera el dret a la pensió d’orfenesa quan la persona difunta no compleix aquests requisits generals, però ha cotitzat a la branca general com a mínim 12 mesos en els darrers 18 mesos abans de la seva defunció o un mínim de 180 mesos a la branca general i a la branca de jubilació en tota la seva vida laboral. 

Es computaran com a períodes efectius de cotització aquells en què la persona assegurada difunta ha estat inscrita com a demandant en el Servei d’Ocupació.
No computen per a la cotització, les cotitzacions a la branca general de les persones de 65 anys o més que no reben cap pensió de la CASS i que només cotitzen a la branca general. 
Si no es reuneixen els períodes de cotització establerts per tenir dret a la prestació a Andorra i s’ha cotitzat a Espanya, França o Portugal, es poden totalitzar els mesos cotitzats fins a arribar al període necessari.

Compatibilitat amb la pensió d’orfenesa

Orfes menors de 18 anys: amb qualsevol renda derivada del treball assalariat o activitat professional de la persona beneficiària. 

Orfes majors de 18 anys i menors de 25 anys: amb rendes regulars derivades del treball assalariat o activitat professional d'una quantitat igual o superior al salari mínim oficial (en còmput anyal).

També és compatible (per als dos casos) amb la percepció, per part de la persona beneficiària de qualsevol prestació d’incapacitat temporal, maternitat, paternitat, pensió d’invalidesa o viduïtat.

Causes d’extinció de la pensió d’orfenesa

• Complir l’edat màxima fixada en cada supòsit.
• Ser adoptat/ada.
• Defunció de la persona beneficiària.
• En el cas dels fills del cònjuge supervivent aportats al matrimoni o a la parella de fet, cobrar una pensió d’orfenesa i/o una pensió alimentària incompatible.
• En el cas dels orfes majors de 18 anys i menors de 25 anys, deixar de complir els requisits previstos en el punt "Requisits que ha de complir la persona assegurada beneficiària". 

Import de la pensió d’orfenesa

• L’import mensual és equivalent al 30% del salari mínim oficial de Govern.
• La defunció dels dos progenitors pot generar el dret a dues pensions d’orfenesa, si ambdós compleixen els requisits establerts en aquesta Llei. En aquest cas, ambdues pensions s'acumulen.

Com sol·licitar la pensió d'orfenesa

• Presencialment amb cita prèvia a l'Àrea d'Atenció al Públic-Pensions. 
• Per correu electrònic a pensions@cass.ad.
  Per poder acceptar la sol·licitud per correu electrònic haurà d’estar signada amb certificat electrònic digital.
• Per correu postal adreçat a les oficines de la CASS.

Si residiu a Espanya, França o Portugal (països amb conveni de Seguretat Social), heu de presentar la sol·licitud a l’oficina de la Seguretat Social del país on residiu.

Documentació a presentar

En el cas d'orfes menors de 18 anys,

• Formulari CASS-0093.
  A partir dels 16 anys, la sol·licitud ha d'estar signada tant per la persona sol·licitant com per la persona representant legal.
• Justificació de la representació (si escau).

En el cas d'orfes majors de 18 i menors de 25 anys,

• Formulari CASS-0093bis.
• Formulari CASS-0232.
• Certificat, matrícula o document acreditatiu del curs escolar d'un centre d'ensenyament reconegut amb comprovant de pagament o certificat assegurant que és gratuït. 
• Certificat d'antecedents penals o autorització en el Formulari CASS-0093bis perquè la CASS sol·liciti directament al Tribunal de Corts la informació sobre els antecedents penals.
• Formulari CASS-0095 (declaració jurada per a les persones discapacitades entre els 18 i 24 anys inclosos si escau).
• Documentació acreditativa de la pensió de discapacitat reconeguda.
• Un cop resolta la prestació d'orfenesa, en cas de cursar estudis, aquesta s'ha de renovar en cada matriculació d'estudis presentant de nou (cada mes de setembre o quan s'escaigui): el Formulari CASS-0232 i el certificat, matrícula o document acreditatiu del curs escolar d'un centre d'ensenyament reconegut amb comprovant de pagament o certificat assegurant que és gratuït. 

Documentació addicional per als dos casos,

• Certificat de defunció (si no s'ha presentat amb anterioritat).
• Certificat de naixement expedit amb data posterior a la data de la defunció. 
• Passaport o document d’identitat de la persona sol·licitant.
• Còpia del número de compte IBAN.
• Declaració jurada per a fills del cònjuge supervivent aportats al matrimoni o parella de fet (si escau).

Tot certificat que no procedeixi d'Andorra ha d'estar postil·lat per la Haia excepte en el cas que la sol·licitud es tramiti a través de la seguretat social d'un país de conveni. 
En el cas de residir a l'estranger (excloent-ne els països amb conveni), cal el certificat de fe de vida. 

Com a pensionista de la Caixa Andorrana de Seguretat Social resident a l'estranger, s'ha de realitzar un control de vivència cada mes de maig i novembre.

Informació complementària per com sol·licitar la pensió d'orfenesa d'Espanya, França o Portugal (països amb conveni de Seguretat Social) des d'Andorra

Si residiu a Andorra i la persona difunta ha cotitzat a Espanya, França o Portugal (països amb conveni bilateral de Seguretat Social) i voleu sol·licitar la prestació d’orfenesa d'aquests països, podeu fer la sol·licitud:

• Presencialment amb cita prèvia a l'Àrea d'Atenció al Públic-Pensions. 
• Per correu electrònic a pensions@cass.ad.
  Per poder acceptar la sol·licitud per correu electrònic haurà d’estar signada amb certificat electrònic digital.
• Per correu postal adreçat a les oficines de la CASS.

Documentació a presentar

• Formulari CASS-0193.
• Passaport o document d’identitat de la persona sol·licitant.
• Còpia del número de compte IBAN.
• Certificat de residència fiscal de la persona sol·licitant. 
• Informe laboral de la persona difunta, si se'n disposa. 
• Carnet d'afiliació a la seguretat social dels països on hagi treballat la persona difunta, si se'n disposa.
• Certificat de defunció.
• Certificat de naixement expedit amb data posterior a la data de la defunció. 

Requisits per tenir dret a la pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna o accident no laboral

Està destinada a cobrir la pèrdua de la capacitat per generar ingressos si, en el moment de la contingència mèdica, la persona assegurada es troba en situació d’alta laboral, assimilada a l’alta o donada d’alta com a persona que duu a terme una activitat per compte propi i si disposa dels períodes de cotització necessaris, d’acord amb l'edat que tingui:

Si s’acredita una reducció d’almenys el 60 % de la seva capacitat de guany a causa d’una malaltia comuna o d’un accident no laboral, la persona es pot beneficiar d’una pensió d’invalidesa.

Import de la pensió d'invalidesa per malaltia comuna o accident no laboral

Es tenen en compte els punts de jubilació reals adquirits fins al moment de causar dret a pensió, així com els punts teòrics que s’haurien generat eventualment fins als 65 anys si la persona hagués continuat treballant, en funció de les cotitzacions anteriors a l’atorgament de la invalidesa. 
De la pensió resultant, si pertany al grup 1, cobraria un 50 % i, si pertany al grup 2, cobraria el 100 %.

Compatibilitat amb el treball

• Quan una persona és beneficiària d’una pensió d’invalidesa del grup 1 i és persona assalariada o duu a terme una activitat per compte propi, la suma del salari o dels ingressos obtinguts per l’activitat professional, la pensió d’invalidesa andorrana, les possibles pensions estrangeres pel mateix concepte i el complement no contributiu no pot superar la base de càlcul establerta.
  Aquest salari mitjà s’actualitza segons l’IPC.
  Si cal fer una reducció, en primer lloc, es reduirà el complement no contributiu, si se n’està cobrant.
• Quan una persona és beneficiària d’una pensió d’invalidesa del grup 2, no pot exercir cap tipus d'activitat laboral.

Requisits per tenir dret a la pensió d'invalidesa derivada d'accident de treball o malaltia professional

Està destinada a cobrir la pèrdua de la capacitat per generar ingressos si, en la data de l’accident laboral o en el moment en què es reconeix la malaltia professional, la persona assegurada es troba en situació d’alta laboral, assimilada a l’alta o donada d’alta com a persona que duu a terme una activitat per compte propi. 
No s’exigeix cap període de cotització previ.

Import de la pensió d'invalidesa per accident de treball o malaltia professional

Si la disminució de la capacitat de guany és inferior o igual al 20 %, la persona assegurada té dret a un capital, que es calcula de la manera següent: 

• Si la disminució és igual o inferior al 10 %, el capital correspon a dues vegades la base de càlcul actualitzada.
• Si la disminució és superior al 10 % i inferior o igual al 20 %, el capital equival al nombre de vegades de la base de càlcul que resulti segons el percentatge de disminució apreciat. 

Si la disminució apreciada és superior al 20 %, la persona assegurada té dret a una pensió, calculada aplicant a la seva base de càlcul actualitzada un coeficient en funció del grau d’invalidesa reconegut.
 

En cap cas, l’import mensual de la pensió no pot ser superior a 2,5 vegades el salari mínim interprofessiona corresponent als treballadors de 18 anys o més, vigent en el moment de la seva concessió.

Compatibilitat amb el treball

La percepció d’una pensió d’invalidesa derivada d’un accident laboral o d’una malaltia professional és compatible amb el treball.

Barem indicatiu d'invalidesa

La disposició transitòria primera del Reglament de prestacions d'invalidesa de la Seguretat Social regula que el reconeixement del grau d'invalidesa es fa d'acord amb el Barème Indicatif d'Invalidité. Accidents du Travail et Maladies Professionnelles, publicat per l'Union des Caisses Nationales de Sécurité Sociale. 

• Presencialment amb cita prèvia a l'Àrea d'Atenció al Públic-Pensions.
• Per correu electrònic a pensions@cass.ad.
  Per poder acceptar la sol·licitud per correu electrònic haurà d’estar signada amb certificat electrònic digital.
• Per correu postal adreçat a les oficines de la CASS.

Si residiu a Espanya, França o Portugal (països amb conveni de Seguretat Social), heu de presentar la sol·licitud a l’oficina de la Seguretat Social del país on residiu.

Documentació a presentar: 

• Formulari CASS-0092
• Passaport o document d’identitat.
• Còpia del número de compte IBAN.
• Documentació acreditativa de la representació legal, si escau. 
• Declaració justificant el treball en els països de conveni Espanya, França i Portugal (vida laboral o altre), si s'escau.
• Documentació acreditativa si es té reconeguda una pensió d'invalidesa de la seguretat social en un altre estat. 
• Resolució de la CONAVA on consti el grau de minusvalidesa, si escau. 

En el cas de residir a l’estranger (excloent-hi els països amb conveni), cal el certificat de fe de vida.

Control de vivència

Com a pensionista de la Caixa Andorrana de Seguretat Social resident a l'estranger, s'ha de realitzar un control de vivència cada mes de maig i novembre. 

Si residiu a Andorra i heu cotitzat a Espanya, França o Portugal (països amb conveni bilateral de Seguretat Social) i voleu sol·licitar la pensió d'invalidesa d'aquests països, podeu fer la sol·licitud: 

• Presencialment, amb cita prèvia, a l'Àrea d'Atenció al Públic-Pensions. 
• Per correu electrònic a convenis@cass.ad.
  Per poder acceptar la sol·licitud per correu electrònic haurà d’estar signada amb certificat electrònic digital.
• Per correu postal adreçat a les oficines de la CASS.

Documentació a presentar: 

• Formulari CASS-0193.
• Passaport o document d’identitat.
• Còpia del número de compte IBAN.
• Certificat de residència fiscal.
• Informe laboral.
• Carnet d’afiliació a la seguretat social dels països on hàgiu treballat, si es disposa. 

Requisits per tenir dret al capital per jubilació

• Haver complert 65 anys. 
• Haver cotitzat a la branca de jubilació entre 5 i 15 anys, bé sigui a Andorra o mitjançant la totalització dels períodes cotitzats en països amb conveni. Cal haver cotitzat un mínim de 12 mesos a Andorra. 

Compatibilitat amb el capital per jubilació

• És compatible amb l'acompliment de qualsevol activitat professional, sense limitacions. 
• És compatible amb la pensió de viduïtat

Pagament del capital per jubilació

És el retorn de les cotitzacions efectuades a la branca de jubilació a Andorra, actualitzades segons l'IPC corresponent. No s’actualitzarà segons l’IPC dels 24 mesos anteriors a l'any en què s'atorga el capital de jubilació.
 

El capital per jubilació es percep en un únic pagament i no dóna dret a la cobertura sanitària.

Requisits per tenir dret a la pensió de jubilació

• Haver complert 65 anys.
• Haver cotitzat a la branca de jubilació almenys 180 mesos bé sigui a Andorra o mitjançant la totalització dels períodes cotitzats en països amb conveni. Cal haver cotitzat un mínim de 12 mesos a Andorra.
• Haver complert 60 anys, ser beneficiari d’una pensió d’invalidesa de la CASS i tenir un reconeixement de discapacitat per part de CONAVA superior al 33 %. En aquest cas, la pensió de jubilació s'atorga automàticament en complir els 60 anys, sense necessitat de sol·licitar-la.

Compatibilitat amb la pensió de jubilació

• És compatible amb l'acompliment de qualsevol activitat professional, sense limitacions.
• És compatible amb la pensió de viduïtat.

Pagament de la pensió de jubilació

És l’import vitalici resultant del temps cotitzat i dels punts de jubilació adquirits.
 

Si l’import de la pensió de jubilació és igual o inferior al 15 % del salari mínim interprofessional de l’any corresponent, es podrà optar entre un capital per jubilació o una pensió de jubilació.
 

L’import de la pensió s’abona, per defecte, en 12 mensualitats anuals i dóna dret a la cobertura sanitària, sempre que s'hagi adquirit un mínim de 500 punts. 

Càlcul de l'import de la pensió

Veure conceptes considerats i fórmules de càlcul de la pensió de jubilació previstes a l'article 200

Simulador de Pensió de Jubilació

Veure simulador

Control de vivència

Com a pensionista de la Caixa Andorrana de Seguretat Social resident a l'estranger, s'ha de realitzar un control de vivència cada mes de maig i novembre. 

Requisits per tenir dret a la pensió de jubilació anticipada

• Haver complert els 61 anys.
• Haver cotitzat a la branca de jubilació més de 480 mesos bé sigui a Andorra o mitjançant la totalització dels períodes cotitzats en països amb conveni. Cal haver cotitzat un mínim de 12 mesos a Andorra.
• No estar donat d’alta laboral com a persona assalariada i/o per compte propi.
  *Excepte quan la persona que treballa per compte propi compleixi els requisits establerts a l’article 202:
  • No exercir cap treball com a persona assalariada.
  • Ser titular d'una autorització de professió titulada, d'un comerç o indústria o d'una explotació agrícola o ramadera, o ser soci o administrador únic d'una societat mercantil sempre que exerceixi activitats pròpies del negoci de la societat que administra.
  • Contractar una persona a temps parcial o complet i la mantingui contractada durant el període de jubilació anticipada.

Compatibilitat amb la pensió de jubilació anticipada

• És compatible amb la pensió de viduïtat.
• És incompatible amb tota activitat laboral fins al compliment dels 65 anys. Excepte quan la persona que treballa per compte propi compleixi els requisits establerts a l’article 202.

Pagament de la pensió de jubilació anticipada

És una prestació vitalícia que es calcula a partir del temps cotitzat i dels punts de jubilació adquirits, i que es veu reduïda de manera definitiva per l’aplicació d’un coeficient tècnic reductor del 7 % per cada any anticipat als 65 anys.

Quan la persona que treballa per compte propi compleixi els requisits establerts a l’article 202, a més de la reducció del 7 % per cada any anticipat als 65 anys, també s’aplicarà una reducció del: 

• 50 % si la persona assalariada es contracta a mitja jornada laboral.
• 20 % si la persona assalariada es contracta a jornada completa.

L’import de la pensió s’abona, per defecte, en 12 mensualitats.

Control de vivència

Com a pensionista de la Caixa Andorrana de Seguretat Social resident a l'estranger, s'ha de realitzar un control de vivència cada mes de maig i novembre. 

• Presencialment amb cita prèvia a l'Àrea d'Atenció al Públic-Pensions.
• Per correu electrònic a pensions@cass.ad.
  Per poder acceptar la sol·licitud per correu electrònic haurà d’estar signada amb certificat electrònic digital.
• Per correu postal adreçat a les oficines de la CASS.

Si residiu a Espanya, França o Portugal (països amb conveni de Seguretat Social), heu de presentar la sol·licitud a l’oficina de la Seguretat Social del país on residiu.

Documentació a presentar: 

• Formulari CASS-0081
• Passaport o document d’identitat.
• Còpia del número de compte IBAN.
• Declaració que justifiqui el treball en els països de conveni Espanya, França i Portugal (vida laboral o altre), si s'escau.
• Justificació de la representació legal, si escau. 

En el cas de residir a l’estranger (excloent-hi els països amb conveni), cal el certificat de fe de vida.

Si residiu a Andorra i heu cotitzat a Espanya, França o Portugal (països amb conveni bilateral de Seguretat Social) i voleu sol·licitar la prestació de jubilació d'aquests països, podeu fer la sol·licitud: 

• Presencialment, amb cita prèvia, a l'Àrea d'Atenció al Públic-Pensions. 
• Per correu electrònic a convenis@cass.ad.
  Per poder acceptar la sol·licitud per correu electrònic haurà d’estar signada amb certificat electrònic digital.
• Per correu postal adreçat a les oficines de la CASS.

Documentació a presentar: 

• Formulari CASS-0193.
• Passaport o document d’identitat.
• Còpia del número de compte IBAN.
• Certificat de residència fiscal.
• Informe laboral.
• Llibre de família, si en teniu. 
• Carnet d’afiliació a la seguretat social dels països on hàgiu treballat, si es disposa.