Patrons Domèstics

Sí, perquè les propostes són per assegurar una millor pensió, amb un esforç proporcionat. La Llei disposa que l’Estat s’hauria de fer càrrec dels dèficits del sistema de pensions. 

Continuarà necessitant un mínim de 15 anys de cotització per tal de rebre una pensió. Una persona assegurada es podrà jubilar quan arribi a l’edat legal per fer-ho. S’està proposant l’edat de jubilació a 67 anys, que s’assolirà de forma gradual en 8 anys.

La proposta actual de reforma va en aquest sentit, anar ajustant l’edat de jubilació a l’esperança de vida. En aquest moment la proposta se situa en 67 anys. 

Es proposa mantenir la jubilació anticipada, però adaptant l’edat a la de jubilació. Si en aquest moment l’edat per sol·licitar la jubilació anticipada és 61 anys, amb la nova proposta passaria a 63 anys, de manera esglaonada, com ho farà la jubilació legal.

En aquest moment es penalitza amb un 7 % per any abans de l’edat legal de jubilació. La proposta que es fa, va en el mateix sentit.

Cal diferenciar entre el càlcul de la pensió per punts o comptes individuals en euros.

El sistema de càlcul per punts de la pensió no variarà, si bé, el factor de conversió augmentarà a 17 en un període de 25 anys. En el cas de comptes individuals, es repartirà tot l’import acumulat de les cotitzacions actualitzades en el moment de la jubilació entre els anys de vida restants a l'edat en què el treballador es jubila. Cal tenir en compte que, durant un temps, un mateix treballador pot tenir un compte de punts i un compte d'euros que, conjuntament, determinaran la pensió.

La reforma proposada busca que la suma de la pensió clàssica, més la dels pilars II i III, ofereixi a la persona assegurada una pensió digna, tal com va preconitzar el llibre blanc de les pensions de la UE. L'objectiu és que, amb un esforç addicional, la pensió conjunta sigui més elevada que actualment.

Les pensions que s’estan cobrant no es recalcularan ni es veuran afectades per cap altre ajustament que no sigui el normal que és el de la inflació (augment del cost de vida).

Es proposa una revalorització de les pensions més baixes anualment, segons l’IPC. En els darrers anys s’han apujat les pensions inferiors a 2 vegades el salari mínim.

La pensió de viduïtat no queda afectada amb l’actual proposta de reforma.

Les cotitzacions haurien d’augmentar de la mateixa manera per a les persones treballadores per compte propi que per a les persones treballadores per compte altri.

La reforma pretén justament millorar les pensions, però hem de ser realistes. Les pensions avui es financen molt per sota del que aporten els treballadors andorrans. L'única possibilitat de millorar les pensions, objectiu principal d'aquesta reforma, és graduar millor l'esforç contributiu i d’aportacions al Pla Públic d'Ocupació proposat, als plans de treball i als plans individuals. 

Actualment, les pensions de les CASS no són mínimes, són reduïdes quan les cotitzacions no han estat suficients i elevades quan sí que ho han estat. De fet, totes les pensions són més elevades que les cotitzacions que s'han fet per obtenir-les. L'objectiu de la reforma és que, en conjunt, CASS (Pillar I) + Pilar II + Pilar III, ofereixi una pensió superior al 50 % del salari actual. Els Pilars II i III de la reforma són necessaris per complementar la pensió pública. En aquest sentit, com més aportem als pilars, millor serà el còmput global.

La reforma no afecta el nombre de punts existents al compte de cada afiliat i tots ells mantindran el seu compte de punts fins a la seva jubilació si ho desitgen (assegurats amb 45 anys i més). Els punts obtinguts per tots els treballadors fins al moment de l'entrada en vigor de la reforma es convertiran, en el seu moment, als preus ja establerts a la normativa. Tots els punts addicionals que puguin obtenir els treballadors de 45 anys i més, després de l'entrada en vigor es convertiran amb un factor de conversió que anirà creixent fins a assolir el valor de 17, en 25 anys.

En pertànyer al grup de 45 anys i més, podrà triar quedar-se en el sistema de punts, però l'afectaran l'augment de l'edat de jubilació, el tipus de cotització i del factor de conversió. Es jubilarà amb 67 anys i, si ho desitja, podrà contribuir, juntament amb el seu ocupador, a un pla d’ocupació (Pilar II) durant 17 anys. La pensió de la CASS unida a una pensió complementària podria ser superior al 50 % del seu salari en el moment de la jubilació. Amb una pensió individual addicional superaria aquest percentatge.

En el sistema actual, a normativa constant, ja fa dos anys que s'havia jubilat i la seva pensió seria aproximadament el 50 % del salari mitjà dels últims 4 anys treballats. Tampoc tindria pensió complementària. En el nou sistema la seva pensió de la CASS, a la qual se sumaria una pensió de treball, podria arribar a ser superior. Per això, en qualsevol cas, hauria de cotitzar addicionalment.

Els punts adquirits fins al moment de la reforma es mantindran i els de 45 anys i més seguiran al sistema de punts, encara que podran passar al sistema de comptes individuals en euros si ho desitgen. El sistema de càlcul actual no canvia, i els punts adquirits abans de l'entrada en vigor de la reforma es redimiran als preus establerts a la normativa prèvia a la reforma. El que sí que canviarà serà l’aportació en cotitzacions, el preu de venda del punt i el factor de conversió per als punts adquirits després de la reforma.

La reforma reconeix que, a partir d'una certa edat de tall, els 45 anys, no seria just sotmetre aquestes persones treballadores a un canvi de regles dràstic, ni tan sols de certa entitat. Però cal reconèixer que, fins i tot per a aquestes persones treballadores, sempre en funció de la distància a l'edat legal de jubilació, haurien de suportar alguna mena d'ajustament, per lleu que fos. La Seguretat Social andorrana ha arribat fins a avui fent un enorme esforç de solidaritat.

La reforma ha de tenir en compte la realitat de cada sector d’ocupació.

La reforma preveu un model de plena compatibilitat de la pensió de la CASS (les d'un pla de treball o personals són compatibles) i l'opció de continuar cotitzant a la branca de jubilació per millorar la pensió pública que es recalcularia de tant en tant. En tot cas, el jubilat que optés per la compatibilitat abonarà una "cotització de solidaritat" del 8 %.

Sortosament, l'ordenament actual de la jubilació a Andorra no contempla la "jubilació obligatòria". La reforma que es proposa manté aquest principi. La jubilació és un dret, no pas una obligació.

El sistema andorrà de pensions de Seguretat Social és gestionat per la Branca de Jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). El 2021 (dades mitjanes) atorgava pensions a 14.711 pensionistes i cobria també a 47.563 assegurats per compte d'altri i per compte propi (dades mitjanes 2021, dels quals 40.436 per compte d’altri).

Les pensions de la Branca de Jubilació de la CASS es financen amb una cotització del 12 % sobre els salaris bruts. D'aquesta cotització, els ocupadors abonen 8,5 punts percentuals i els assalariats abonen els 3,5 punts restants: https://www.cass.ad/cotitzacions.

Les pensions de jubilació es calculen usant una fórmula d'“aportació definida” (la prestació és funció directa del que s'ha cotitzat) basada en la compra de punts de pensions a mesura que es cotitza, a un preu establert a la normativa, i a la venda de punts de pensió, en el moment de la jubilació, a un altre preu també estipulat normativament. El quocient entre el preu de Compra i el preu de Venda es coneix com a Factor de Conversió i es recalcula cada cert temps.

La ràtio d'assegurats directes a pensionistes va ser de 3,23 el 2021. En els últims quinze anys, el nombre de pensionistes ha augmentat un 77,53 % mentre que el d'assegurats directes ho ha fet en un 3,10 %. De fet, la ràtio entre assegurats directes i pensionistes era de 5,57 el 2006 contra els 3,23 actuals. Aquestes tendències es mantindran en el futur.

El 2021, la Branca de Jubilació gaudia d'un superàvit corrent, però aquest ha disminuït en els últims anys.  Segons els estudis actuarials, es convertirà en un dèficit creixent en els anys vinents. 

A causa de l'envelliment de la població, el pagament de les pensions superarà allò que s'ingressi per cotitzacions. S'ha de millorar el sistema per tal que la sostenibilitat i la suficiència de les pensions siguin una realitat.

A causa de dos factors principals: hi ha cada cop menys cotitzants per pensionista, cosa que impedirà recaptar en els pròxims anys els recursos suficients, i les pensions individuals actuals i futures superen àmpliament les cotitzacions fetes per cada treballador.

Segons l'estudi actuarial realitzat el 2021, la Branca de Jubilació entrarà en dèficit el 2024 (ingressos per cotitzacions-pagament de les pensions) i el 2039 la guardiola actual quedarà buida, essent el dèficit de més de 300 milions d’euros que haurà d’aportar l’Estat via impostos.

Segons l'estudi actuarial del 2021, el Fons de Reserva de la Jubilació, que actualment té recursos equivalents al 58 % del PIB andorrà (1.546,80 M€ a setembre de 2021), s'esgotaria el 2039 i passaria a convertir-se en deute de l'Estat que, el 2043, representaria el 61,38 % del PIB. El dèficit de les pensions pujaria a 425 milions d'euros (un 9,84 % del PIB del moment) que l'Estat hauria d'assumir.

Actualment, les pensions de jubilació andorranes són reduïdes en proporció al darrer salari. Cal dir, però, que s'han generat amb cotitzacions encara més modestes. Fins fa pocs anys, la diferència entre allò que s'aporta i allò que es rep es podia finançar gràcies a l'elevada ràtio d'afiliats sobre pensionistes. Però la dinàmica demogràfica (bàsicament, l'augment de l’esperança de vida) ja està imposant despeses creixents que portaran dèficits i deutes elevats fins i tot a curt termini.

La CASS proposa un quadre de catorze mesures relacionades entre si, i es podrien destacar les quatre mesures següents: 

• La desaparició del sistema de punts i la creació d'un compte individual en euros per als menors de 45 anys o majors que ho desitgin.

• L'augment gradual de l'edat legal de jubilació a 67 anys, en 8 anys.

• L'augment del tipus de cotització a la branca de jubilació del 12 % al 16 % del salari brut, en un termini de 4 anys.

• La regulació de plans de pensions d’ocupació obligatoris i la promoció d’un Pla Públic de Pensions d’Ocupació al costat dels plans promoguts per les empreses. Finançats amb 1 %+1 %+0,5 %, que passaria en 5 anys a 2 %+2 %+1 %.

1. L’augment dels tipus de cotització de 12 a 16, en 4 anys.
2. L’augment de l’edat de jubilació de 65 a 67 anys, en 8 anys, a raó de 3 mesos per any.
3. L’augment del Factor de Conversió de 9,6 a 17, en 25 anys.
4. La generalització del Pilar II (pensions ocupacionals).

La CASS proposa una reforma que asseguri als treballadors i treballadores pensions “suficients”, “sostenibles” i “equitatives”. És a dir: que els permetin mantenir un estàndard de vida proper al de la seva vida laboral durant la jubilació, que no desequilibrin els recursos del sistema posant-lo en risc i que recompensin suficientment els seus titulars per l'esforç de cotitzacions realitzat.

Es contemplen dos períodes de temps diferenciats: 

1. Els treballadors menors de 45 anys començarien, una vegada la reforma en vigor, a cotitzar als comptes individuals preservant els punts adquirits fins aleshores i podent convertir els punts en euros.
   Els treballadors de 45 anys i més podrien decidir durant un temps si adscriure's al sistema de comptes individuals o seguir en el sistema de punts fins a la seva jubilació. 

2. Pel que fa a l'augment de les cotitzacions o el de l'edat de jubilació, hi hauria períodes transitoris de canvi gradual entre 4 i 10 anys, o més, en cas d'ajustament del Factor de Conversió.

Les pensions que ja es cobren no es tocaran a excepció dels ajustaments normals per l'augment del cost de la vida (inflació).

De cap manera no es pot dir que fer sostenible i més equitativa a la Seguretat Social sigui privatitzar-la. La CASS seguirà tenint una bona Branca de Jubilació, serà la promotora d'un Pla Públic d'Ocupació, els fons del qual gestionarà, i que seguiran estant regulats i sota la tutela del sector públic com fins ara, on el mateix sector públic farà les aportacions que es determinin.

Si el sistema actual no canvia, no serà possible estabilitzar-lo. El seu caràcter públic i de repartiment no s'altera amb la reforma, però canvia de manera molt rellevant altres característiques del sistema actual. Per aconseguir una certa estabilitat sense alterar-ne la fórmula de punts, caldria elevar l'edat de jubilació i augmentar els tipus de cotització, però no es podrien millorar les pensions existents i no es podrien excloure dèficits futurs.

En aquests països s'ha avançat considerablement en la consolidació del “model dels tres pilars”. El Pilar I és la Seguretat Social, el Pilar II són els plans de treball i el Pilar III els plans personals. Els treballadors han de rebre una pensió equivalent al 70 % del seu últim salari després de carreres d'uns 40 anys de cotització jubilant-se a una edat al voltant dels 67 anys. A molts d'aquests països, la Seguretat Social utilitza una fórmula “d'aportació definida”, com és la utilitzada per la CASS.

No. El cas andorrà és únic en el sentit que no té desenvolupat el Pilar II (pensions de treball, excepte per als funcionaris públics). D'altra banda, el Pilar I (la Seguretat Social), inspirat pel sistema francès, comparteix el mètode de repartiment mitjançant solidaritat intergeneracional, la fórmula d'aportació definida i una taxa de substitució propera al 50 % per a carreres llargues amb molts sistemes. Tot i això, el tipus de cotització a la branca de jubilació és desproporcionadament reduït per a la taxa de substitució que ofereix.    

A Andorra es cotitza un 12 % del salari brut a la branca de jubilació i s'obté una taxa de substitució del 50 % del salari mitjà dels últims 40 anys, que és elevada, atesa la cotització. Aquesta taxa de substitució és habitual en una mica menys de la meitat dels països avançats, i als restants és menor, vorejant el 30 % en alguns. Els tipus de cotització a la Seguretat Social als països avançats són molt superiors i les taxes de substitució entre el 30 % i el 50 %, però tenen un Pilar II de pensions d'ocupació molt desenvolupat i generalitzat.

Com a requisit previ a l'inici de les seves activitats, han de sol·licitar a la CASS la seva inscripció en el sistema de seguretat social.

Si la CASS té coneixement de l’incompliment d’aquesta obligació, procedirà d’ofici a la inscripció de la persona titular de la llar familiar.

Lliurar a  l'Àrea de Control Administratiu amb cita prèvia, la documentació següent:

• El Formulari CASS-0080 signat pel titular administratiu o representants legals.
• Passaport o document d’identitat.

En el cas que la persona titular de la llar familiar no tingui residència principal a Andorra: la persona sol·licitant s’ha d’adreçar a l’Agència Tributària per obtenir un número de NRT amb els formularis 001, 001-A, 001-B i 001-C. La Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques preveu que aquestes persones estan subjectes a les mateixes obligacions que els residents que duenactivitats econòmiques.

• El Formulari CASS-0080 signat pel titular administratiu o representants legals.
• Passaport o document d’identitat.
• NRT.
• Document que acrediti la titularitat de la Llar.

Comunicar l'extinció o el cessament temporal o definitiu de la seva activitat a la CASS, en un termini de 6 dies naturals.

Si la CASS té coneixement de l’incompliment d’aquesta obligació, procedirà d’ofici a obrir un expedient administratiu destinat a regularitzar la situació i, si escau, un expedient sancionador contra els responsables de la irregularitat.

Lliurar a  l'Àrea de Control Administratiu amb cita prèvia, la documentació següent:

• Formulari CASS-0080
• Donar de baixa les persones treballadores com a persones assalariades i assimilades. 

Serveis Mèdics

• Metges generalistes
• Metges especialistes
• Pediatres
• SAAS

Serveis odontològics

• Dentistes - Estomatòlegs

Serveis sanitaris

• Fisioterapeutes
• Laboratoris
• Psicolègs
• Serveis sanitaris: Logopedes, Ortopèdics, Ortoptistes, Reeducadors Visuals, Audioprotesistes, Terapeutes ocupacionals i Infermers

• Llistat de titulars del servei de Taxi per tractament de radioteràpia convencionats

• Formulari (CASS-0080)
• Document d’identificació o targeta sanitària de la CASS

L'empresari o el patró domèstic ha d'assegurar a la persona treballadora, des de l'inici de la relació laboral a la CASS, efectuar les declaracions i pagar les cotitzacions, mentre presti un servei a l’empresa.

La declaració i el pagament de les cotitzacions es fa per mensualitat vençuda. S’efectuarà de l’1 al 15 de cada mes. La no presentació del document d’afiliació o alta no impedeix el naixement de l’obligació de cotitzar.

La base de cotització és el salari global, i inclou:

• Les remuneracions que l’empresa lliura a la persona treballadora com a contraprestació dels seus serveis. S’inclouen els complements, les primes i les gratificacions.
• Les rendes en espècies: els préstecs dineraris avantatjosos concedits als empleats, el finançament d’assegurances privades, els incentius monetaris o no monetaris, la pensió alimentària i l'allotjament proveït per l’empresa (hosteleria), la utilització d’habitatge cedit per l’empresa i les dietes i despeses de viatge en els termes previstos per la normativa de seguretat social, entre d’altres.

• Les indemnitzacions.
• Les quitances.
• Qualsevol altra remuneració que la persona treballadora tingui dret a percebre o que efectivament percebi, si aquesta és superior, per raó del treball que duu a terme.
• No es computen en la base de cotització les quantitats següents: 
  a. Les propines o les gratificacions dels clients.
  b. Les liberalitats de les empreses. 
  c. Les dietes i les despeses de viatges (assignacions extraordinàries que l'empresa paga per compensar despeses de manutenció, locomoció i allotjament).
  d. La participació per part de l'empresa en el finançament d'un pla complementari de jubilació públic o privat de la persona assalariada i la percepció dels avantatges o dels rendiments d'aquest pla. 

Les cotitzacions són importants:

• Per a l'obertura dels drets a prestacions de les persones assegurades;
• Per a la compra de punts de jubilació;
• Per al càlcul de l'import que s'ha de percebre en el cas d'atur de treball (per a les persones assegurades assalariades).
• Per al càlcul de l'import que s'ha de percebre en el cas de pensions d'invalidesa, jubilació, orfenesa i viduïtat. 

El no pagament de la cotització per part de l’empresari no comporta la pèrdua dels drets de les prestacions per les persones assalariades.

Els percentatges de la cotització de la persona assalariada o assimilada

• L’empresari té l’obligació de descomptar al treballador del seu salari el 6,5 % (percentatge de la part assalariada). No hi ha opció a pacte.
• Si la persona treballadora ja percep la seva prestació de jubilació, es cotitza a la CASS el 10 % del seu salari brut, que només correspon a la branca general.

Procediment

• Les empreses o patrons domèstics, han de fer la declaració de cotitzacions i pagament obligatòriament a través el Certificat Digital.
• Les cotitzacions prescriuen al cap de 5 anys, sempre que no hi hagi cap reconeixement de deute.

Butlletí de salari i llibre de treball en hores 

Segons la llei del Codi de relacions laborals, l’empresari té l’obligació de donar al treballador el butlletí de salari i el llibre de treball en hores.

• Exemple de butlletí de salari i llibre de treball en hores: Formulari CASS-0032

L’apartat 4 de l’article 96 de la Llei de la seguretat social, en la redacció establerta en la disposició final sisena de la Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2022, estableix que en el document de cotització que l’empresa ha de presentar mensualment a la CASS s’ha d’especificar obligatòriament, de manera individual per a cada persona treballadora, les hores de treball efectiu fetes durant el període de liquidació. Aquesta obligació entra en vigor el dia 1 de gener del 2023. 

Veure decret 281/2022, del 6-7-2022, pel qual s’aprova un procediment per a la declaració del nombre d’hores mensual de treball efectiu de les persones assalariades.

Les hores de treball efectiu

Per fer la declaració de les hores de treball efectiu a la CASS cal tenir en consideració les hores remunerades que s’han pagat en concepte de:

• Les hores ordinàries de treball.
• Les hores extraordinàries treballades.
• Les vacances, a raó del nombre d’hores de jornada ordinària de treball, compreses en aquest període.
• Els desplaçaments duts a terme a causa del treball durant la jornada laboral.
• Els permisos retribuïts, a raó del nombre d’hores de la jornada ordinària de treball, compresos en aquest període.
• Els dies festius del calendari deguts, malgrat que no hagin estat treballats, a raó del nombre d’hores de la jornada ordinària de treball que hi són compreses.
• Les hores en què la persona assalariada ha de romandre en el lloc de treball a disposició de l’empresa.
• Qualsevol altres hores que hagin estat retribuïdes en aplicació de la normativa laboral.

Declaració de les hores de treball efectiu

Els conceptes en els quals s’han de declarar els diferents tipus d’hores de treball efectiu són:

• Hores ordinàries: concepte SBA (Salari Base).
• Hores extraordinàries: concepte ARV (Altres retribucions Variables).
• Vacances: concepte SBA (Salari Base).
• Desplaçaments duts a terme a causa del treball durant la jornada laboral
  • SBA si es realitzen dins de la jornada laboral.
  • ARV si es realitzen al marge de la jornada laboral.
• Permís retribuït: concepte SBA (Salari Base).
• Festiu del calendari: concepte SBA (Salari Base).
• Les hores en què la persona assalariada ha de romandre en el lloc de treball a disposició de l’empresa: concepte ARV (Altres retribucions Variables).
• Qualsevol altres hores que hagin estat retribuïdes en aplicació de la normativa laboral: concepte ARV (Altres retribucions Variables).

Com fer la declaració de les cotitzacions a partir de l'any 2023

Les declaracions de cotitzacions es fan mitjançant el certificat digital.

A partir de l'any 2023, en el moment de fer la declaració de les cotitzacions, les empreses hauran d'informar les hores treballades en el camp (hores) que figurarà per a cadascun dels assalariats i conceptes salarials en els quals és obligatori informar-ho.

Els conceptes salarials en els quals és obligatori informar les hores treballades efectivament són:

• SBA: Salari Base.
• ARV: Altres retribucions variables quan es tracti d’hores extres.
• SBD: Salari Base Règim especial (Art.222).

Les empreses que informen els salaris dels seus empleats introduint les dades manualment (un per un), hauran d'especificar la informació de les hores treballades, en el camp (hores), per cadascun dels conceptes de salari en l'apartat corresponent.

Les empreses que utilitzen el sistema de carregar un fitxer XML per informar els salaris dels seus empleats, hauran d’incloure la informació de les hores treballades, en el camp ja existent (hores), per a cadascun dels conceptes de salari en el fitxer de càrrega.

Les empreses que tenen contractada una persona amb una discapacitat reconeguda per la Comissió Nacional de Valoració hauran de seguir el procediment següent: 

• A partir de l’1 de gener del 2023 únicament es crearà un dèbit per a cadascuna de les persones que tinguin reconeguda aquesta situació. En aquest dèbit, el concepte obligatori a declarar serà el SBD, que continuarà funcionant de la mateixa manera, excepte que s’hauran d’informar les hores de treball efectiu mensual de la persona assegurada de manera obligatòria. 
• En el cas, que s’hagi de declarar un import superior al salari mínim, s’haurà d’incloure el concepte SBA per informar l’import i “0” hores de treball efectiu. 
• No es podrà declarar el concepte SBA sense que prèviament s’hagi informat el concepte SBD.
• La resta de conceptes de cotitzacions es poden declarar sense que sigui obligatori el concepte SBD.
• Si la persona té reconeguda una incapacitat temporal durant tot el mes, el concepte SBD s’haurà d’informar, de manera obligatòria, amb un import igual a zero i zero hores treballades.

Càlcul de la mitjana mensual de les hores de treball efectiu en còmput anyal

Es multiplica el nombre d’hores de treball efectiu setmanal per 52 i es divideix el resultat per 12. El resultat s’arrodoneix al nombre sencer més proper. Per exemple:

• Per a un contracte de 40 hores setmanals equivalen a 173 hores mensuals.
• Per a un contracte de 30 hores setmanals equivalen a 130 hores mensuals.
• Per a un contracte de 20 hores setmanals equivalen a 87 hores mensuals.

Càlcul de les hores treballades a l’inici o al final d’una relació laboral que no coincideix amb el primer dia o últim dia del mes

Per calcular les hores de treball efectiu s’ha de tenir en compte la mitjana mensual de les hores treballades en còmput anual i es resten les hores dels dies no treballats. S’ha de tenir en compte que les vacances retribuïdes, els permisos retribuïts i els dies festius de calendari que han estat retribuïts tenen la consideració de dies efectivament treballats.

Còmput de les hores extraordinàries que no es remuneren

Les hores extraordinàries que es compensin en temps de descans, es declararan com a temps de treball efectiu en el mes en què es gaudeix del descans.

La Llei 4/2025, del 30 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2025, modifica l’article 140 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, a fi de perllongar la cobertura de les prestacions derivades de malaltia comuna o accident no laboral a les persones assalariades que han vist extingida la seva relació laboral mitjançant acomiadament amb el pagament d’un preavís i/o compensació econòmica. 

Quan es fa la declaració de les cotitzacions és molt important fer correctament la declaració d’aquests dos conceptes perquè pot tenir una repercussió positiva en el temps de cobertura que tindrà la persona acomiadada després d’haver finalitzat la seva relació laboral. 

Quan es declarin aquests conceptes, s’han d’informar els dies establerts per al seu càlcul. 

Recordem que per determinar els dies, s’han de seguir les pautes establertes en els articles 84 Acomiadament no causal i 85 Acomiadament per causes objectives de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals. 

En finalitzar una relació laboral per acomiadament no causal o per causes objectives, s’ha de declarar el nombre de dies corresponents a cada concepte, per tal de determinar la finalització del dret de la persona assalariada a percebre prestacions de reemborsament.

Exemple:
Persona treballadora que és acomiadada (acomiadament no causal), a la qual li correspon:
- un preavís de 30 dies, per un import de 2.000 euros bruts; i
- una compensació de 365 dies, per un import de 24.000 euros bruts.

Els recàrrecs s’imposen un cop ha transcorregut el termini de pagament i no s’ha produït l'ingrés de la cotització. 

Càlcul dels recàrrecs

Durant els 6 primers mesos d’impagament, és del 0,05 % per a cada dia de retard sobre l'import de les cotitzacions degudes. Transcorregut el termini de sis mesos, s'aplica un recàrrec del 20 % sobre l'import impagat. Aquest import, a partir de la data de l’inici del procediment de constrenyiment (quan ha vençut el termini voluntari de pagament del deute i s’inicia el període executiu) i fins a la data de pagament del deute, merita un interès moratori equivalent al doble de l'interès legal establert per a cada any a la Llei de pressupost general.

Si el retard en el pagament de cotitzacions és degut a un error administratiu de la CASS, s'anul·la.

En el supòsit de bona fe i absència de negligència greu o reincidència, els recàrrecs es redueixen fins a un 50 %, sempre que l'infractor ingressi l'import de la liquidació de les cotitzacions degudes abans que el requereixi la CASS. Es redueix en un 30 % si l’infractor ingressa l’import de la liquidació en el termini de 10 dies a comptar del requeriment.

DES de l'1 de juliol de 2022

Els recàrrecs es generen en funció del temps transcorregut entre el termini legal de pagament de les cotitzacions i la data de pagament efectiu.

Càlcul dels recàrrecs

• Si ha transcorregut un termini inferior o igual a un mes, el recàrrec és del 5 % de l'import ingressat fora de termini.
• Si ha transcorregut un termini comprès entre un mes i un dia i sis mesos, el recàrrec és del 10 % de l'import ingressat fora de termini.
• Si ha transcorregut un termini superior a sis mesos, el recàrrec és del 20 % de l'import ingressat fora de termini.

La CASS pot concedir ajornaments o fraccionaments per al pagament de cotitzacions i altres deutes amb la seguretat social si els subjectes responsables del pagament ho sol·liciten.

La sol·licitud d'ajornament ha d'incloure la referència a la totalitat del deute existent en el moment en què es formalitzi, sigui quina sigui la seva naturalesa jurídica, inclosos els recàrrecs i els interessos, les costes i qualsevol mena de despesa exigible.

Faltes lleus:

• No retenir a la persona treballadora el 6,5 % del seu salari.

Advertència o multa d'un import equivalent al preu de venda del punt de jubilació d'entre 25 i 50 punts.

Faltes greus:

• Presentar el full de cotització amb un retard superior a un mes i inferior a tres mesos.
• Efectuar actes que tinguin per finalitat recuperar de la persona assalariada la totalitat o una part de la cotització empresarial, encara que hi estigui d'acord.
• No conservar, durant 5 anys, els registres i suports informàtics que contenen les dades que acreditin el compliment de les obligacions en matèria d'afiliació, altes, baixes i la resta d'incidències en matèria de seguretat social.

Multa d'un import equivalent al preu de venda del punt de jubilació d'entre 51 i 500 punts.

Faltes molt greus:

• Incrementar indegudament la base de cotització de la persona treballadora per provocar un augment de les prestacions que li pertoquin.
• Presentar el full de cotització amb un retard superior a tres mesos, o no presentar el full de cotització en aquest termini sense motiu justificat.
• Fer constar de manera intencional dades falses en les cotitzacions.
• Retenir al treballador el 6,5% del salari i no fer l’ingrés a la CASS.
• Deduir quantitats del salari en concepte de cotització de la part assalariada a la seguretat social superiors a les que corresponen legalment.

Multa d'un import equivalent al preu de venda del punt de jubilació d'entre 501 i 20.000 punts.

L’empresari i el patró domèstic tenen l’obligació de donar d’alta a una persona assalariada o assimilada dins els 7 dies previs a l’inici de la relació laboral i, com a màxim, el mateix dia en què comença a treballar.

L’afiliació de les persones assalariades a la Seguretat Social pot realitzar-se a instància de l'empresa, a petició de la persona assalariada o d’ofici per la CASS.

Cal lliurar, amb cita prèvia, a l’Àrea d’Atenció al Públic la documentació següent:

Si és la primera vegada que la persona treballa a Andorra:

• Formulari (CASS-0054)
• Passaport andorrà o permís d’immigració vigent.

Si disposa del certificat digital, l’empresa pot formalitzar la matriculació i l’alta a través de l'Àrea privada del portal.

Si la persona ja ha treballat anteriorment al Principat:

• Formulari (CASS-0053)
• Passaport andorrà o permís d’immigració vigent

Si l’empresa disposa del Certificat Digital CASS, pot formalitzar l'alta a través de l’Àrea privada del portal.

L’empresari i el patró domèstic tenen l’obligació de donar de baixa a una persona assalariada o assimilada, dins dels 3 primers dies a comptar de l’últim dia treballat.

Lliurar, amb cita prèvia, a l’Àrea d’Atenció al Públic la documentació següent:

• Formulari (CASS-0053)

La data de baixa és el darrer dia en què la persona assalariada va treballar.

Si l’empresa disposa del Certificat Digital CASS, pot formalitzar la baixa a través de l’Àrea privada del portal.

La sol·licitud de variació de dades ha de presentar-se dins dels 3 primers dies, a comptar del moment en què s’ha produït el canvi.

Causa efectes a partir del moment en què es produeix, si es comunica en temps i en forma a la CASS.

Lliurar, amb cita prèvia, a l’Àrea d’Atenció al Públic la documentació següent:

• Formulari (CASS-0053)

Faltes lleus:

• Presentar les altes i les baixes de les seves persones assalariades fora de termini sense que hi hagi un motiu justificat.

Advertència o multa d'un import equivalent al preu de venda del punt de jubilació d'entre 25 i 50 punts.

Faltes greus:

• Afiliar, donar d'alta o de baixa una persona com a assalariada quan no hi ha cap motiu que ho justifiqui.

Multa d'un import equivalent al preu de venda del punt de jubilació d'entre 51 i 500 punts.

Faltes molt greus:

• Incomplir el deure d'afiliar o donar d'alta a la seguretat social una persona assalariada dins dels terminis legals regulats en aquesta Llei.

• Declarar una data falsa de contractació amb la finalitat d'eludir qualsevol responsabilitat.

Multa d'un import equivalent al preu de venda del punt de jubilació d'entre 501 i 20.000 punts.
 

En la imposició de les sancions, per valorar el tipus de sanció i per graduar la quantia de les multes, s’han de tenir en compte els criteris següents:

• La intencionalitat i el grau de negligència del subjecte infractor.

• L’ànim de lucre il·lícit i la quantia del benefici obtingut, o que s’hauria pogut obtenir, amb la comissió de la infracció.

• La reincidència en la comissió d’infraccions.

• El nombre de persones treballadores.

• El nombre de persones treballadores afectades.

• L’incompliment d’advertències prèvies.

En cas de reincidència, s’imposa la sanció a partir de la seva meitat superior.
S’entén per “reincidència” el fet que en el moment de cometre una infracció hi hagi una resolució ferma per una altra infracció de la mateixa o de més gravetat, o per dues o més infraccions de menys gravetat, comeses durant el període de dos anys immediatament anteriors a la comissió de la infracció actual.

• Salari mínim 2024
• Salari mínim 2023
• Salari mínim des del 05/2022
• Salari mínim del 01/2022 al 04/2022
• Salari mínim 2021
• Salari mínim 2020
• Salari mínim 2019
• Salari mínim del 02/2018 al 12/2018
• Salari mínim del 01/2018
• Salari mínim 2017