Declarants

Glossari

  • Actualització (de les pensions amb la desviació de la inflació)
    Posada al dia del valor de la pensió quan la inflació observada ha estat superior a la inflació esperada a fi que el pensionista no perdi poder adquisitiu... No s'ha de confondre, encara que passa sovint, amb la revalorització de les pensions.
  • Actuari
    Professional certificat per fer càlculs referits a la valoració (primes i sinistres) de successos subjectes a una probabilitat d'ocurrència, generalment objecte d'assegurament.
  • Adscripció per defecte (auto enrolment)
    Participació inicialment obligatòria en un esquema de pensions d'ocupació del qual, poc després de l'adscripció, o cada cert nombre d'anys, en pots sortir si ho desitges. També conegut com a quasi obligatorietat.
  • Aportació
    Quota que s'abona a un Pla de pensions d'ocupació o a un Pla de pensions personal, regularment o discrecionalment, a fi de constituir estalvis a llarg termini per a la jubilació.
  • Aportació definida (fórmula de)
    Fórmula de càlcul de la pensió que només té en compte la massa d'aportacions (o cotitzacions) realitzades i els rendiments assolits acumulats.
  • Base de cotització
    Referència salarial per la qual es cotitza a la branca de jubilació i a la branca general de la CASS aplicant un tipus de cotització determinat per extreure la quota a abonar. Sol coincidir amb, o estar molt a prop de, el salari efectiu brut de les persones treballadores.
  • Bases mínima i màxima de cotització
    Topalls que s'apliquen a una escala de bases de cotització per evitar quotes molt baixes que limitin els drets futurs i/o un cost del treball excessiu per als ocupadors. Solen portar aparellades limitacions similars per a les pensions, cosa que determina l'existència de pensions mínimes i màximes.
  • Bonificacions (per jubilació demorada)
    Complement a la pensió que s'atorga a qui decideix demorar la jubilació, una vegada complerta l'edat legal de jubilació.
  • Branca de jubilació (de la CASS) 
    La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) es compon de dues branques principals, la branca general i la branca de jubilació. Aquesta darrera s'ocupa de la percepció de les cotitzacions de persones treballadores i ocupadors assignades a aquesta branca i del reconeixement i el pagament de les prestacions de jubilació, viduïtat i orfandat i del pagament de les pensions d'incapacitat permanent, un cop les persones beneficiàries d'aquestes prestacions compleixen l’edat legal de jubilació. 
  • Branca general (de la CASS) 
    La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) es compon de dues branques principals, la branca general i la branca de jubilació. La primera s'ocupa de la percepció de les cotitzacions de persones treballadores i ocupadors assignades al finançament de la despesa sanitària i de la prestació dels serveis sanitaris que necessiten els ciutadans, així com del reconeixement i el pagament de les pensions d'incapacitat permanent fins que les persones beneficiàries d'aquestes prestacions compleixen l'edat legal de jubilació. 
  • Càlcul actuarial
    Càlcul financer que implica la consideració de probabilitats de realització de determinades contingències de vida (mort, incapacitat permanent) i no vida (robatori, incendi), eventualment tenint en compte l'esperança de vida.
  • Capitalització (mètode de)
    Un dels dos possibles mètodes per finançar la despesa en pensions (l’altre és el repartiment). Consisteix a fer servir les cotitzacions pagades en cada exercici pels treballadors del moment per pagar les pensions de tots els pensionistes existents en aquest mateix moment. I així en cada exercici. 
  • Carrera de cotització
    Nombre total d'anys, mesos i dies en què s'ha cotitzat en un règim de pensions o sanitari a fi de tenir dret a una prestació contributiva. Les prestacions no contributives no requereixen haver fet cotitzacions. 
  • Cohort (demogràfica)
    Grup de població que abasta totes les persones nascudes en un mateix any. Per extensió, s'aplica també, de vegades, a grups de persones nascudes en intervals de cinc anys, generalment naturals. Se sol confondre amb l'expressió generació.
  • Compatibilitat (de pensió amb els ingressos laborals)
    Les pensions de jubilació solen ser incompatibles amb els ingressos regulars derivats de la feina. Però s'accepten certs límits per a ingressos laborals ocasionals no periòdics, per exemple, fins al salari mínim anual. També hi ha casos de compatibilitat limitada, és a dir, a costa de patir una reducció de la pensió a rebre.
  • Complements de renda
    Pagaments addicionals que les persones sense ingressos o amb ingressos reduïts reben dels pressupostos de l'Estat a través d'agències o organismes oficials dedicats a aquesta funció. 
  • Condicions d’elegibilitat (per rebre una pensió)
    La majoria de les prestacions de les institucions de l'Estat de Benestar s'atorguen segons determinades condicions. Aquestes poden ser molt variades, com haver realitzat cotitzacions prèvies per un període determinat, tenir una determinada edat o gènere (per motius de discriminació positiva) o situació de vulnerabilitat (altres rendes, estalvis o riquesa, etc.).
  • Cotització (a la Seguretat Social)
    Quantitat que els assegurats aporten periòdicament a un esquema de protecció social, col·lectiva o individual, per tenir dret a la cobertura de contingències com la jubilació, arribat el cas. 
  • Cotització de solidaritat
    Cotització sobre una base salarial que, sense donar drets addicionals als qui l'abonen, contribueix a la sostenibilitat dels esquemes de prestacions en benefici de tercers. 
  • Comptes individuals (sistema de pensions de)
    En tot sistema de pensions de Seguretat Social, malgrat el mètode financer de repartiment, cada afiliat té un compte explícit o implícit. Aquest compte individual es revela clarament en el moment del càlcul de la pensió. Aleshores s'extreu la carrera de cotitzacions o d'acumulació de drets de pensió i es transformen en una paga mensual vitalícia. Els comptes individuals explícits són com una guardiola virtual o nocional en què es comptabilitzen les cotitzacions efectives realitzades durant tota la vida laboral, s'actualitzen amb una taxa nocional de rendiment i s'obté la pensió com una renda vitalícia.
  • Comptes nocionals
    Sistema de pensions de Seguretat Social, de repartiment, en què el compte convencional de prestació definida s'ha reemplaçat per una d'aportació definida. En aquest compte, s'acrediten les cotitzacions efectivament abonades al sistema pels treballadors i es capitalitzen anualment a una tant (per cent) nocional (teòric) de rendiment proper al creixement del PIB, dels salaris o una combinació de tots dos. 
  • Quota (de cotització)
    La quantitat per abonar a la Seguretat Social a conseqüència d'aplicar el tipus de cotització a la base de cotització o al salari brut dels treballadors, si escau. Normalment, la quota es divideix en una part a pagar pel treballador i una altra a pagar pel seu ocupador.
  • Drets adquirits (a una pensió de jubilació)
    En els sistemes de pensions de repartiment, les cotitzacions no s'acumulen a nom del treballador, sinó que s'hi reconeixen drets nominals (punts o meres anotacions comptables) que es transformen en pensions efectives en el moment de la jubilació.
  • Edat legal de jubilació
    Edat de referència que comporta la percepció d'una pensió completa en els sistemes de Seguretat Social. No és una edat a la qual cal jubilar-se obligatòriament (la jubilació forçosa gairebé no es practica als països avançats), però serveix de referència per calcular la pensió i per establir barems en els sistemes de pensions complementàries.
  • Esperança de vida
    Anys de vida mitjana restants. S'obté a partir de la distribució per edats de població viva i les morts en un any qualsevol. És una variable decisiva, per exemple, per estimar el valor i la prima d'una renda vitalícia i s'utilitza habitualment, a les projeccions d'ingressos i despeses dels esquemes de pensions i als estudis actuarials.
  • Estudi actuarial
    Informe tècnic realitzat per actuaris i recolzat en càlculs actuarials, on es reflecteixen les característiques i l'anàlisi d'aspectes demogràfics, econòmics i financers que tenen a veure amb la realització de successos probabilístics o contingències de qualsevol mena.
  • Factor de conversió
    Quocient entre el preu de compra del punt de jubilació i el preu de venda del punt de pensió. S'utilitza per obtenir la prestació mensual de jubilació que correspon a la suma de punts de jubilació acumulada pels treballadors durant tota la vida laboral. És un element característic d'una fórmula de pensions d'aportació definida en un sistema de punts.
  • Fons de pensions
    Fons financer amb personalitat jurídica en què s'acumulen les aportacions realitzades per cada partícip dels plans de pensions que s'hi han adscrit com a garantia de les seves futures prestacions. L'acumulació es produeix en un compte individual del qual és propietari el partícip i el pot traslladar a voluntat a un altre fons de pensions. No confondre amb un fons de reserva.
  • Fons de reserva
    Fons financer on s'acumulen els excedents anuals d'un sistema de pensions de repartiment. La seva funció és la de reservar aquests excedents dels anys en què hi ha superàvits per afrontar els anys en què hi ha dèficits. No confondre amb el Fons de Reserva de la Jubilació.
  • Jubilació
    Acte de pas de la vida laboral al cessament definitiu de la vida laboral. Recolzat oficialment pel reconeixement d'una pensió, o prestació econòmica de jubilació vitalícia, si es compleixen determinades condicions d'elegibilitat específiques. Hi ha diverses modalitats i algunes no impliquen necessàriament el cessament total i definitiu de l'activitat laboral.
  • Jubilació anticipada
    La jubilació que es dona abans de complir l’edat legal de jubilació, si es compleixen determinades condicions d’elegibilitat. Comporta una reducció vitalícia de la pensió a rebre, ja que el beneficiari viu més anys en jubilació.
  • Jubilació compatible
    Jubilació que, sota determinades condicions d'elegibilitat, és compatible amb ingressos laborals regulars.
  • Jubilació flexible
    Jubilació que es pot suspendre per reprendre temporalment l'activitat laboral. Igualment, se suspèn la percepció de la pensió de jubilació. Aquesta situació es pot revertir a voluntat. En aquest cas, la pensió de jubilació es recalcula per tenir en compte la realització eventual de cotitzacions addicionals i/o els períodes no consumits del dret a la pensió.
  • Jubilació demorada
    La jubilació que es dona posteriorment al compliment de l’edat legal de jubilació. No se sol demanar el compliment de condicions d'elegibilitat específiques. Comporta un augment vitalici de la pensió, ja que es redueix el període de gaudi i no sol implicar l'obligació de cotitzar.
  • Jubilació ordinària
    Jubilació que es produeix quan es compleix l’edat legal de jubilació.
  • Jubilació parcial
    Jubilació que es fa reduint l'activitat laboral. En aquest cas, es percep una pensió igualment reduïda i equivalent a la reducció de la jornada laboral.
  • Matching contributions
    Aportacions a plans de pensions d'ocupació realitzades simultàniament per les persones assalariades i els ocupadors. Per cada euro aportat per la porsona assalariada, l'ocupador ha de casar (match) aquesta aportació amb un altre euro. No sempre hi ha un matching al 100 %.
  • Penalitzacions (per jubilació anticipada)
    La jubilació anticipada implica un augment del període de gaudi de la pensió de jubilació i les penalitzacions ajusten la paga mensual a percebre en aquest període més llarg respecte als drets adquirits per la persona treballadora.
  • Pensió
    Prestació econòmica regular i, generalment, vitalícia que es reconeix a treballadors i altres persones que han patit una determinada contingència i compleixen les condicions d'elegibilitat requerides.
  • Pensió bàsica (o universal)
    Pensió pública no vinculada al salari, contributiva o condicionada al pagament d'impostos/ciutadania durant un període de temps previ a la jubilació. 
  • Pensió contributiva
    Pensió que es reconeix a qui ha complert, entre d’altres, la condició d’haver cotitzat durant, com a mínim, un determinat període de carència.
  • Pensió complementària
    Complement que es reconeix a un pensionista a qui la seva pensió no arriba a un nivell mínim predeterminat. Han de complir-se alguns requisits addicionals.
  • Pensió completa
    Pensió que obté el treballador que es jubila havent complert la carrera completa de cotització i l’edat legal de jubilació, entre altres condicions.
  • Pensió no contributiva (o assistencial)
    Pensió que es reconeix a qui, passada una certa edat, manca de recursos, i trobant-se en una situació de necessitat (vellesa o invalidesa), no ha complert la condició d'haver cotitzat durant, almenys, un determinat període de carència o no ha cotitzat mai.
  • Període de carència
    Període mínim de cotització per poder accedir a una pensió contributiva.
  • Període de còmput
    Període de cotització on les bases de cotització o les cotitzacions efectives s'utilitzen per al càlcul de la pensió. Normalment, inclou un elevat nombre d'anys o tota la carrera de cotitzacions.
  • Persona assegurada (de la CASS)
    Persona treballadora que, per ella mateixa o mitjançant el seu ocupador, paga cotitzacions socials a la branca de jubilació i a la branca general.
  • Persona assegurada indirecta (de la CASS)
    Persona dependent d'una persona assegurada directa de la CASS, en nom del qual s'abonen cotitzacions socials per als seus drets futurs a rebre una prestació contributiva.
  • Pilar I
    En un sistema de pensions integral com el dels tres pilars, promogut pels organismes internacionals, el Pilar I és el conjunt d'esquemes públics de pensions basats en el mètode de repartiment. Entre aquests esquemes s'hi inclouen les pensions assistencials (no contributives), les pensions bàsiques i les pensions contributives ordinàries basades en els ingressos laborals.
  • Pilar II
    En un sistema de pensions integral com el dels tres pilars, propugnat pels organismes internacionals, el Pilar II és el conjunt d'esquemes de previsió ocupacionals promoguts pels ocupadors a favor dels treballadors.
  • Pilar III
    En un sistema de pensions integral com el dels tres pilars, propugnat pels organismes internacionals, el Pilar III és el conjunt d'esquemes de previsió personals promoguts per entitats financeres i asseguradores, associacions i entitats sense afany de lucre per als seus clients o associats.
  • Piràmide de població
    Representació de l’estructura de la població per edats i gènere. La figura que aquestes dimensions formen, degudament ordenats els dos eixos (edat a l'eix vertical i gènere a l'horitzontal), té forma de piràmide en poblacions joves i columna en poblacions envellides on les generacions joves són tan nombroses com les adultes.
  • Pla de pensions
    Esquema de previsions amb personalitat jurídica promogut per una empresa, una associació, una entitat financera o asseguradora o una administració pública que admet a partícips que fan aportacions regulars amb vista a la seva jubilació i cobertura de contingències afins (incapacitat permanent o supervivència). Els partícips són propietaris del seu compte individual. Les seves aportacions acumulades es rendibilitzen i es gestionen en un fons de pensions i, arribat el moment, es converteixen en prestacions vitalícies o temporals.
  • Pla de pensions d’empresa
    Pla de pensions promogut per una empresa per als seus treballadors.
  • Pla de pensions personals
    Pla de pensions individuals promogut per una entitat financera o asseguradora.
  • Pla públic de pensions
    Pla de pensions promogut per una administració pública, per als seus empleats o, com a pla per defecte (default plan), per a treballadors assalariats de micro i petites empreses o per a treballadors autònoms que els hi manquin o no sàpiguen molt bé a quin pla adscriure's.
  • Prejubilació
    Situació de fet no regulada per la Seguretat Social, més o menys propera a la jubilació, que es dona per al treballador quan la seva empresa decideix prescindir-ne. S'implementa mitjançant un acord de l'ocupador, personal o col·lectiu (si afecta diversos treballadors), on es regulen les condicions econòmiques del cessament de l'activitat a l'empresa. 
  • Preu de compra (del punt de jubilació)
    Preu al qual s'adquireixen els punts de jubilació segons es va cotitzant a un sistema de pensions de la Seguretat Social. Aquest preu se sol fixar discrecionalment pels responsables del sistema, per exemple mitjançant una llei pressupostària.
  • Preu de venda (del punt de pensió)
    Preu al qual es valoren els punts de pensió. Operació que representa el càlcul de la paga mensual que rebrà el treballador en forma de pensió, un cop assolida la jubilació.
  • Prestació
    Pagament en diners (una pensió, contributiva o no) o en espècie (un tractament sanitari, contributiu o no, prestat en un hospital públic) que es dona als ciutadans quan es compleixen certes condicions o es donen determinades circumstàncies.
  • Prestació contributiva
    Prestació en diners o espècies (béns o serveis directes) que reben les persones quan han pagat cotitzacions específicament per rebre-la, si es donen certes condicions addicionals.
  • Prestació definida (fórmula de)
    Mètode de càlcul de la pensió que, generalment, pren com a base el salari final d'un treballador, o una base de cotització equivalent, pel qual s'han pagat cotitzacions, la seva edat en el moment de jubilació i una part de, o tota, la carrera laboral del treballador. No pren en consideració les cotitzacions efectives fetes al sistema. 
  • Prestació no contributiva 
    Prestació en diners o en espècie (béns o serveis directes) que reben les persones sense haver pagat cotitzacions prèviament. Se solen demanar condicions addicionals a la persona beneficiària, com ara una prova d'ingressos o patrimoni. 
  • Punts (sistema de) 
    Compte individual de pensió practicat en alguns sistemes de Seguretat Social, com el d’Andorra, per a l'acumulació de drets de pensió i per al càlcul d'aquesta. Les cotitzacions efectives es transformen en punts de jubilació adquirits a un preu de compra predeterminat. Aquests punts s'acumulen a un compte individual a nom del treballador. Un cop arribat el moment de la jubilació, aquests punts es converteixen en punts de pensió mitjançant un factor de conversió i els punts de pensió es transformen en l’import mensual de la pensió a percebre pel treballador mitjançant un preu de venda predeterminat. 
  • Punts de jubilació 
    Punts adquirits a un preu de compra predeterminat com a contrapartida de les cotitzacions realitzades a un sistema de repartiment de pensions (Seguretat Social). En aquests punts, es concentren els drets de pensió que acumulen els treballadors mitjançant un compte individual a nom del treballador.
  • Punts de pensió 
    Punts generats a partir dels punts de jubilació acumulats pel treballador al seu compte individual. Són directament convertibles en una paga mensual en el moment de la jubilació mitjançant un preu de venda. Aquest preu de venda s'especifica discrecionalment i pot incorporar criteris de revaloració de les cotitzacions passades a través de la relació entre el preu de compra (dels punts de jubilació) i el preu de venda (dels punts de pensió), anomenada factor de conversió. 
  • Renda temporal 
    Flux de rendes periòdiques que es percep a partir d’una data donada, i durant un cert temps, prèviament concertats contractualment amb una entitat financera o asseguradora. Per percebre una renda temporal, cal que algú, en nom del beneficiari (o el mateix beneficiari), hagi pagat prèviament una prima periòdica o mitjançant un pagament únic. 
  • Renda vitalícia 
    Flux de rendes periòdiques que es percep a partir d’una data donada de per vida prèviament concertada contractualment amb una entitat asseguradora. Per percebre una renda vitalícia, cal que algú, en nom del beneficiari (o el mateix beneficiari), hagi pagat prèviament una prima periòdica o mitjançant un pagament únic.
  • Repartiment (mètode de) 
    Un dels dos possibles mètodes per finançar la despesa en pensions (l'altra és la capitalització). Consisteix a fer servir les cotitzacions pagades en cada exercici pels treballadors del moment per pagar les pensions de tots els pensionistes existents en aquest mateix moment. I així a cada exercici. 
  • Revaloració de les pensions (amb la inflació) 
    Procediment pel qual s'ajusta el valor de les pensions per conservar-ne el poder adquisitiu en presència d'inflació. Normalment, s'utilitza l'Índex de Preus al Consum (IPC) per fer aquest ajustament. Se sol fer al principi de cada any natural, una vegada coneguda la inflació de l'any precedent. 
  • Salari brut
    Remuneració regular que reben els treballadors assalariats sobre la qual s’estableix la base de les cotitzacions socials. Es tracta de la quantitat de diners a pagar al treballador abans de pagar les retencions de l'impost sobre la renda o les cotitzacions pròpies a càrrec d'aquell. No s'hi inclouen les cotitzacions a càrrec de l'ocupador, que no es consideren cost salarial, sinó salari diferit i, en tot cas, part del cost laboral total per a l'empresari. 
  • Salari final 
    Concepte salarial equivalent a la base salarial sobre la qual es determina la pensió en el moment de la jubilació. Se cita aquesta referència en algunes fórmules de prestació definida, utilitzades comunament en els sistemes de repartiment. 
  • Salari diferit 
    El cost laboral que no es paga en el moment en què es paga el salari brut, sinó més endavant en el temps, segons s'acordi en els convenis o normatives laborals. Un exemple de salari diferit són les cotitzacions socials a càrrec de l'ocupador que, com són un cost laboral actual per a aquest, són alhora, un salari que es paga en forma de pensions més endavant (diferit en el temps) al treballador, un cop jubilat.
  • Sostenibilitat (del sistema del sistema de pensions) 
    Capacitat d'un sistema de pensions per poder pagar els compromisos de pensions en el temps, sense incórrer en dèficits significatius ni acumulatius mitjançant ingressos propis per cotitzacions o impostos sense afectar el deute públic. 
  • Suficiència (de les prestacions) 
    Capacitat de les prestacions perquè els pensionistes es puguin permetre portar una vida digna sense problemes econòmics en relació amb els treballadors en cada moment. 
  • Tant per cent nocional (de rendiment) 
    Taxa de rendibilitat implícita (o nocional), lligada normalment al creixement del PIB o els salaris, amb què es revaloren, cada exercici els drets de pensió dels treballadors (cotitzacions efectives o el valor dels punts adquirits) perquè la pensió no perdi poder adquisitiu en el moment en què es calcula. 
  • Taxa de dependència (demogràfica) 
    Ràtio en un moment o període de temps, donat el nombre de persones d'edat no laboral (de 0 a 15 i de 65 anys i més, generalment) sobre el nombre de persones d'edat laboral (16 a 64 anys, generalment). El més habitual és considerar les persones de 65 anys i més sobre les persones d'entre 16 i 64 anys. 
  • Taxa de prestació 
    Relació entre la pensió mitjana (de jubilació, o total) i el salari mitjà. S'utilitza sovint als estudis comparatius dels organismes internacionals per referir-se a la major o menor generositat dels sistemes de pensions. No s'ha de confondre amb la taxa de substitució.
  • Tipus de cotització
    És el tipus percentual amb què s'obté la cotització efectiva dels treballadors afiliats a un sistema de pensions. La base sobre la qual es calculen les cotitzacions sol ser el salari brut, sovint limitat per mínims i màxims. 
  • Valor present (càlculs de)
    Un càlcul de valor present d'una quantitat esperada en el futur consisteix a obtenir el valor d'avui d'aquesta quantitat, suposant que entre avui i el moment en què es percebi aquesta quantitat s'ha produït un augment dels preus o, alternativament, la suma actual ha anat acumulant una rendibilitat determinada. 
  • Valor total de les cotitzacions
    Valor total de les cotitzacions abonades per un treballador durant tota la seva carrera de cotitzacions. En general, s'expressa en valor actual. De manera il·lustrativa, es pot obtenir multiplicant la cotització mitjana mensual (diària o anual) actualitzada pel nombre de mesos (dies o anys) en què s'ha cotitzat. 
  • Valor total de les pensions
    Valor total de les pensions abonades a un pensionista durant tota la seva vida. En general, s'expressa en valor actual. De manera il·lustrativa, es pot obtenir multiplicant la pensió mitjana mensual (diària o anual) actualitzada pel nombre de mesos (dies o anys) en què s'ha percebut. 

Preguntes particulars sobre la proposta de la reforma de les pensions

Preguntes particulars

 

Sí, perquè les propostes són per assegurar una millor pensió, amb un esforç proporcionat. La Llei disposa que l’Estat s’hauria de fer càrrec dels dèficits del sistema de pensions. 

Continuarà necessitant un mínim de 15 anys de cotització per tal de rebre una pensió. Una persona assegurada es podrà jubilar quan arribi a l’edat legal per fer-ho. S’està proposant l’edat de jubilació a 67 anys, que s’assolirà de forma gradual en 8 anys.

La proposta actual de reforma va en aquest sentit, anar ajustant l’edat de jubilació a l’esperança de vida. En aquest moment la proposta se situa en 67 anys. 

Es proposa mantenir la jubilació anticipada, però adaptant l’edat a la de jubilació. Si en aquest moment l’edat per sol·licitar la jubilació anticipada és 61 anys, amb la nova proposta passaria a 63 anys, de manera esglaonada, com ho farà la jubilació legal.

En aquest moment es penalitza amb un 7 % per any abans de l’edat legal de jubilació. La proposta que es fa, va en el mateix sentit.

Cal diferenciar entre el càlcul de la pensió per punts o comptes individuals en euros.

El sistema de càlcul per punts de la pensió no variarà, si bé, el factor de conversió augmentarà a 17 en un període de 25 anys. En el cas de comptes individuals, es repartirà tot l’import acumulat de les cotitzacions actualitzades en el moment de la jubilació entre els anys de vida restants a l'edat en què el treballador es jubila. Cal tenir en compte que, durant un temps, un mateix treballador pot tenir un compte de punts i un compte d'euros que, conjuntament, determinaran la pensió.

La reforma proposada busca que la suma de la pensió clàssica, més la dels pilars II i III, ofereixi a la persona assegurada una pensió digna, tal com va preconitzar el llibre blanc de les pensions de la UE. L'objectiu és que, amb un esforç addicional, la pensió conjunta sigui més elevada que actualment.

Les pensions que s’estan cobrant no es recalcularan ni es veuran afectades per cap altre ajustament que no sigui el normal que és el de la inflació (augment del cost de vida).

Es proposa una revalorització de les pensions més baixes anualment, segons l’IPC. En els darrers anys s’han apujat les pensions inferiors a 2 vegades el salari mínim.

La pensió de viduïtat no queda afectada amb l’actual proposta de reforma.

Les cotitzacions haurien d’augmentar de la mateixa manera per a les persones treballadores per compte propi que per a les persones treballadores per compte altri.

La reforma pretén justament millorar les pensions, però hem de ser realistes. Les pensions avui es financen molt per sota del que aporten els treballadors andorrans. L'única possibilitat de millorar les pensions, objectiu principal d'aquesta reforma, és graduar millor l'esforç contributiu i d’aportacions al Pla Públic d'Ocupació proposat, als plans de treball i als plans individuals. 

Actualment, les pensions de les CASS no són mínimes, són reduïdes quan les cotitzacions no han estat suficients i elevades quan sí que ho han estat. De fet, totes les pensions són més elevades que les cotitzacions que s'han fet per obtenir-les. L'objectiu de la reforma és que, en conjunt, CASS (Pillar I) + Pilar II + Pilar III, ofereixi una pensió superior al 50 % del salari actual. Els Pilars II i III de la reforma són necessaris per complementar la pensió pública. En aquest sentit, com més aportem als pilars, millor serà el còmput global.

La reforma no afecta el nombre de punts existents al compte de cada afiliat i tots ells mantindran el seu compte de punts fins a la seva jubilació si ho desitgen (assegurats amb 45 anys i més). Els punts obtinguts per tots els treballadors fins al moment de l'entrada en vigor de la reforma es convertiran, en el seu moment, als preus ja establerts a la normativa. Tots els punts addicionals que puguin obtenir els treballadors de 45 anys i més, després de l'entrada en vigor es convertiran amb un factor de conversió que anirà creixent fins a assolir el valor de 17, en 25 anys.

En pertànyer al grup de 45 anys i més, podrà triar quedar-se en el sistema de punts, però l'afectaran l'augment de l'edat de jubilació, el tipus de cotització i del factor de conversió. Es jubilarà amb 67 anys i, si ho desitja, podrà contribuir, juntament amb el seu ocupador, a un pla d’ocupació (Pilar II) durant 17 anys. La pensió de la CASS unida a una pensió complementària podria ser superior al 50 % del seu salari en el moment de la jubilació. Amb una pensió individual addicional superaria aquest percentatge.

En el sistema actual, a normativa constant, ja fa dos anys que s'havia jubilat i la seva pensió seria aproximadament el 50 % del salari mitjà dels últims 4 anys treballats. Tampoc tindria pensió complementària. En el nou sistema la seva pensió de la CASS, a la qual se sumaria una pensió de treball, podria arribar a ser superior. Per això, en qualsevol cas, hauria de cotitzar addicionalment.

Els punts adquirits fins al moment de la reforma es mantindran i els de 45 anys i més seguiran al sistema de punts, encara que podran passar al sistema de comptes individuals en euros si ho desitgen. El sistema de càlcul actual no canvia, i els punts adquirits abans de l'entrada en vigor de la reforma es redimiran als preus establerts a la normativa prèvia a la reforma. El que sí que canviarà serà l’aportació en cotitzacions, el preu de venda del punt i el factor de conversió per als punts adquirits després de la reforma.

La reforma reconeix que, a partir d'una certa edat de tall, els 45 anys, no seria just sotmetre aquestes persones treballadores a un canvi de regles dràstic, ni tan sols de certa entitat. Però cal reconèixer que, fins i tot per a aquestes persones treballadores, sempre en funció de la distància a l'edat legal de jubilació, haurien de suportar alguna mena d'ajustament, per lleu que fos. La Seguretat Social andorrana ha arribat fins a avui fent un enorme esforç de solidaritat.

La reforma ha de tenir en compte la realitat de cada sector d’ocupació.

La reforma preveu un model de plena compatibilitat de la pensió de la CASS (les d'un pla de treball o personals són compatibles) i l'opció de continuar cotitzant a la branca de jubilació per millorar la pensió pública que es recalcularia de tant en tant. En tot cas, el jubilat que optés per la compatibilitat abonarà una "cotització de solidaritat" del 8 %.

Sortosament, l'ordenament actual de la jubilació a Andorra no contempla la "jubilació obligatòria". La reforma que es proposa manté aquest principi. La jubilació és un dret, no pas una obligació.

Preguntes generals sobre la proposta de la reforma de les pensions

Preguntes generals

 

El sistema andorrà de pensions de Seguretat Social és gestionat per la Branca de Jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). El 2021 (dades mitjanes) atorgava pensions a 14.711 pensionistes i cobria també a 47.563 assegurats per compte d'altri i per compte propi (dades mitjanes 2021, dels quals 40.436 per compte d’altri).

Les pensions de la Branca de Jubilació de la CASS es financen amb una cotització del 12 % sobre els salaris bruts. D'aquesta cotització, els ocupadors abonen 8,5 punts percentuals i els assalariats abonen els 3,5 punts restants: https://www.cass.ad/cotitzacions.

Les pensions de jubilació es calculen usant una fórmula d'“aportació definida” (la prestació és funció directa del que s'ha cotitzat) basada en la compra de punts de pensions a mesura que es cotitza, a un preu establert a la normativa, i a la venda de punts de pensió, en el moment de la jubilació, a un altre preu també estipulat normativament. El quocient entre el preu de Compra i el preu de Venda es coneix com a Factor de Conversió i es recalcula cada cert temps.

La ràtio d'assegurats directes a pensionistes va ser de 3,23 el 2021. En els últims quinze anys, el nombre de pensionistes ha augmentat un 77,53 % mentre que el d'assegurats directes ho ha fet en un 3,10 %. De fet, la ràtio entre assegurats directes i pensionistes era de 5,57 el 2006 contra els 3,23 actuals. Aquestes tendències es mantindran en el futur.

El 2021, la Branca de Jubilació gaudia d'un superàvit corrent, però aquest ha disminuït en els últims anys.  Segons els estudis actuarials, es convertirà en un dèficit creixent en els anys vinents. 

A causa de l'envelliment de la població, el pagament de les pensions superarà allò que s'ingressi per cotitzacions. S'ha de millorar el sistema per tal que la sostenibilitat i la suficiència de les pensions siguin una realitat.

A causa de dos factors principals: hi ha cada cop menys cotitzants per pensionista, cosa que impedirà recaptar en els pròxims anys els recursos suficients, i les pensions individuals actuals i futures superen àmpliament les cotitzacions fetes per cada treballador.

Segons l'estudi actuarial realitzat el 2021, la Branca de Jubilació entrarà en dèficit el 2024 (ingressos per cotitzacions-pagament de les pensions) i el 2039 la guardiola actual quedarà buida, essent el dèficit de més de 300 milions d’euros que haurà d’aportar l’Estat via impostos.

Segons l'estudi actuarial del 2021, el Fons de Reserva de la Jubilació, que actualment té recursos equivalents al 58 % del PIB andorrà (1.546,80 M€ a setembre de 2021), s'esgotaria el 2039 i passaria a convertir-se en deute de l'Estat que, el 2043, representaria el 61,38 % del PIB. El dèficit de les pensions pujaria a 425 milions d'euros (un 9,84 % del PIB del moment) que l'Estat hauria d'assumir.

Actualment, les pensions de jubilació andorranes són reduïdes en proporció al darrer salari. Cal dir, però, que s'han generat amb cotitzacions encara més modestes. Fins fa pocs anys, la diferència entre allò que s'aporta i allò que es rep es podia finançar gràcies a l'elevada ràtio d'afiliats sobre pensionistes. Però la dinàmica demogràfica (bàsicament, l'augment de l’esperança de vida) ja està imposant despeses creixents que portaran dèficits i deutes elevats fins i tot a curt termini.

La CASS proposa un quadre de catorze mesures relacionades entre si, i es podrien destacar les quatre mesures següents: 

  • La desaparició del sistema de punts i la creació d'un compte individual en euros per als menors de 45 anys o majors que ho desitgin.

  • L'augment gradual de l'edat legal de jubilació a 67 anys, en 8 anys.

  • L'augment del tipus de cotització a la branca de jubilació del 12 % al 16 % del salari brut, en un termini de 4 anys.

  • La regulació de plans de pensions d’ocupació obligatoris i la promoció d’un Pla Públic de Pensions d’Ocupació al costat dels plans promoguts per les empreses. Finançats amb 1 %+1 %+0,5 %, que passaria en 5 anys a 2 %+2 %+1 %.

  1. L’augment dels tipus de cotització de 12 a 16, en 4 anys.
  2. L’augment de l’edat de jubilació de 65 a 67 anys, en 8 anys, a raó de 3 mesos per any.
  3. L’augment del Factor de Conversió de 9,6 a 17, en 25 anys.
  4. La generalització del Pilar II (pensions ocupacionals).

La CASS proposa una reforma que asseguri als treballadors i treballadores pensions “suficients”, “sostenibles” i “equitatives”. És a dir: que els permetin mantenir un estàndard de vida proper al de la seva vida laboral durant la jubilació, que no desequilibrin els recursos del sistema posant-lo en risc i que recompensin suficientment els seus titulars per l'esforç de cotitzacions realitzat.

Es contemplen dos períodes de temps diferenciats: 

  1. Els treballadors menors de 45 anys començarien, una vegada la reforma en vigor, a cotitzar als comptes individuals preservant els punts adquirits fins aleshores i podent convertir els punts en euros.
    Els treballadors de 45 anys i més podrien decidir durant un temps si adscriure's al sistema de comptes individuals o seguir en el sistema de punts fins a la seva jubilació. 

  2. Pel que fa a l'augment de les cotitzacions o el de l'edat de jubilació, hi hauria períodes transitoris de canvi gradual entre 4 i 10 anys, o més, en cas d'ajustament del Factor de Conversió.

Les pensions que ja es cobren no es tocaran a excepció dels ajustaments normals per l'augment del cost de la vida (inflació).

De cap manera no es pot dir que fer sostenible i més equitativa a la Seguretat Social sigui privatitzar-la. La CASS seguirà tenint una bona Branca de Jubilació, serà la promotora d'un Pla Públic d'Ocupació, els fons del qual gestionarà, i que seguiran estant regulats i sota la tutela del sector públic com fins ara, on el mateix sector públic farà les aportacions que es determinin.

Si el sistema actual no canvia, no serà possible estabilitzar-lo. El seu caràcter públic i de repartiment no s'altera amb la reforma, però canvia de manera molt rellevant altres característiques del sistema actual. Per aconseguir una certa estabilitat sense alterar-ne la fórmula de punts, caldria elevar l'edat de jubilació i augmentar els tipus de cotització, però no es podrien millorar les pensions existents i no es podrien excloure dèficits futurs.

En aquests països s'ha avançat considerablement en la consolidació del “model dels tres pilars”. El Pilar I és la Seguretat Social, el Pilar II són els plans de treball i el Pilar III els plans personals. Els treballadors han de rebre una pensió equivalent al 70 % del seu últim salari després de carreres d'uns 40 anys de cotització jubilant-se a una edat al voltant dels 67 anys. A molts d'aquests països, la Seguretat Social utilitza una fórmula “d'aportació definida”, com és la utilitzada per la CASS.

No. El cas andorrà és únic en el sentit que no té desenvolupat el Pilar II (pensions de treball, excepte per als funcionaris públics). D'altra banda, el Pilar I (la Seguretat Social), inspirat pel sistema francès, comparteix el mètode de repartiment mitjançant solidaritat intergeneracional, la fórmula d'aportació definida i una taxa de substitució propera al 50 % per a carreres llargues amb molts sistemes. Tot i això, el tipus de cotització a la branca de jubilació és desproporcionadament reduït per a la taxa de substitució que ofereix.    

A Andorra es cotitza un 12 % del salari brut a la branca de jubilació i s'obté una taxa de substitució del 50 % del salari mitjà dels últims 40 anys, que és elevada, atesa la cotització. Aquesta taxa de substitució és habitual en una mica menys de la meitat dels països avançats, i als restants és menor, vorejant el 30 % en alguns. Els tipus de cotització a la Seguretat Social als països avançats són molt superiors i les taxes de substitució entre el 30 % i el 50 %, però tenen un Pilar II de pensions d'ocupació molt desenvolupat i generalitzat.

14 Mesures per una reforma integral i coherent de les pensions a Andorra

14 mesures

 

Es planteja a continuació un conjunt coherent de mesures que poden ajudar a resoldre el triple problema (suficiència, sostenibilitat i equitat) que tenen les pensions andorranes. Cadascuna de les 14 mesures proposades té ple sentit en el seu conjunt.

 

Àmbit previsional I: Adquisició de drets de pensió

 

Mesura 1

Augmentar el tipus de cotització progressivament fins a 4 punts percentuals del salari brut. En un procés gradual.

 

 

Mesura 2

Introduir un sistema d'homologació de les bases de cotització per a treballadors ocasionals i/o treballadors per hores. Per facilitar la totalització de drets de pensió al Marc de Coordinació europeu per a treballadors migrants.

 

 

Mesura 3

Establir bases mínimes i màximes de cotització. A fi de limitar de la mateixa manera l'adquisició de drets de pensió, especialment evitant pensions excessivament reduïdes. Les bases mínimes ja vénen imposades per l'existència d'un Salari Mínim de referència. Mesura transitòria mentre s'instal·la en exclusivitat el nou sistema de “comptes individuals” descrit en la mesura següent.

 

 

4

Crear "comptes individuals de cotització" acreditant en aquests comptes el contravalor en euros de les cotitzacions pagades cada mes. Per a tots els treballadors menors de 45 anys. Aquests conservarien els seus drets adquirits en el vigent sistema de punts, tret que desitgessin convertir els seus punts en euros en el nou compte individual a les tarifes que s'indicarien en el seu moment. Els treballadors de 45 anys i més seguirien amb l'actual sistema de punts, i podrien traslladar-se de manera voluntària al nou sistema de comptes individuals amb tots els seus drets.

 

 

ÀMBIT PREVISIONAL II. Requisits i modalitats de la jubilació

 

Mesura 5

Augmentar l'edat legal de jubilació. Als 67 anys, de manera gradual (8 anys, a raó de 3 mesos/any). Adaptar les condicions específiques per a les ocupacions penoses. S'hauria d'anunciar un mecanisme de vinculació de l'Edat de Jubilació amb l'Esperança de Vida que entraria en vigor un cop assolida l'edat legal de 67 anys.

 

 

Mesura 6

Passar dels 61 als 63 anys per poder-se jubilar anticipadament. Adaptar les condicions específiques per a les ocupacions penoses i les penalitzacions existents de manera que siguin veritablement efectives sense perjudicar la sostenibilitat del sistema. Aquesta mesura seria transitòria fins a l'extinció del sistema de punts.

 

 

7

Plena llibertat per jubilar-se passada l'edat legal amb possibilitat de superar la pensió màxima. Establint bonificacions de la pensió que siguin efectives sense perjudicar la sostenibilitat del sistema. Aquesta mesura seria transitòria fins a l'extinció del sistema de punts.

 

 

ÀMBIT PREVISIONAL III. Càlcul de la prestació de jubilació

 

8

Mantenir el Període de Carència actual dels 15 anys. Caldria aconseguir que cada vegada més treballadors puguin assolir-los. Convertir les cotitzacions dels qui no els aconsegueixen en aportacions a un Pla Públic de capitalització del Pilar II (vegeu Mesura 13). Facilitar la totalització de cotitzacions dels treballadors estrangers que no es jubilin a Andorra.
 

 

9

Racionalitzar la fórmula actual d'aportació definida amb un càlcul basat en la massa de les cotitzacions realitzades i capitalitzades com una renda vitalícia ajustada per l'Esperança de Vida restant a l'edat de jubilació elegida. Al sistema de punts, que quedaria tancat a nous entrants, el Factor de Conversió augmentaria gradualment, de 9,6 a 17, fins que la pensió d'aquest sistema s'equiparés a la del sistema de comptes individuals en 25 anys.

 

 

10

La CASS recomana vivament que s'harmonitzin tots els sistemes de complements de renda existents a Andorra en línia amb un "complement de renda mínim únic". Aliè a la CASS (agència governamental), condicionat a tests d'ingressos i patrimoni dels potencials beneficiaris, finançat per impostos generals i coherent amb les pensions no contributives del Govern de manera que cap pensionista del sistema contributiu quedi discriminat respecte dels del sistema no contributiu. Aquest esquema podria integrar també complements de renda per a treballadors amb ingressos insuficients.

 

 

11

Introduir la revalorització anual de les pensions. Amb la inflació (IPC) de l'any precedent. Si és necessari, per raons de solidaritat, crear un sistema "d'inflació ± X" diferenciant nivells de prestació per millorar les pensions mínimes.

 

 

12

Comptabilitat plena de pensió i ingressos laborals i introducció d'una "cotització de solidaritat" del 8% del salari brut.  De manera àmplia, mitjançant la figura de la “Jubilació Activa”. El beneficiari haurà de pagar una “cotització de solidaritat” a la Branca de Jubilació sobre els seus ingressos. Aquesta mesura s'ha de fer servir preferentment per fomentar l'abandonament tardà de l'activitat laboral. 

 

 

Àmbit previsional IV: Previsió Social Complementària

 

13

Introduir els Plans de Pensions d'ocupació d'adscripció obligatòria. Per als treballadors de menys de 45 anys, permetent la voluntarietat d'adscripció per als treballadors de 45 anys i més. Es recomana també la creació d'un Pla Públic dins del Pilar II al qual s'adscriurien treballadors autònoms i de petites empreses que no ho puguin fer a un pla d'ocupació promogut per la seva empresa. Els plans d'ocupació es finançaran amb contribucions aportades a parts iguals per ocupadors, empleats i bonificades pel Govern, començant amb un 1%+1%+ 0,5% sobre el salari brut (o ingressos nets dels autònoms) a càrrec de, respectivament, els assalariats, els ocupadors i el Govern, que augmentarien progressivament fins al 2%+2%+1%. Evitant l'exclusió de treballadors joves, a temps parcial, temporals o amb salaris baixos.

 

 

14

Estimular  fiscalment els Plans Personals (Pilar III). Mitjançant deduccions de la base de l'impost sobre la renda de les aportacions a aquests plans personals equivalents a les dels plans d'ocupació i neutres davant del tracte que tenen les cotitzacions a, i les pensions de, la Seguretat Social (Pilar I). Disseny específic per a autònoms mitjançant un vehicle assimilable al Pilar II públic.

 

Serveis: Mèdics, Sanitaris, Odontològics, Centres i Taxis convencionats a Andorra

Variació de dades d'un titular de la llar familiar (serveis domèstics)

Tramitació i documentació necessària per modificar les dades següents:

  • Canvi d’adreça
  • Número de telèfon
  • Correu electrònic
  • Modalitat de pagament
  • Dades bancàries

Lliurar la següent documentació a l’Àrea de Control Administratiu, dins dels 6 dies naturals següents a aquell en què es produeix la variació. 

Si disposa del Certificat electrònic de Govern, del número d'identificació personal (PIN) o del Certificat Digital CASS, pot modificar les seves dades personals a través de l'Àrea privada del portal web.

Targeta Sanitària

La targeta sanitària identifica les persones assegurades. S’ha de presentar en tots els tràmits i prestacions relacionats amb la seguretat social.

Acredita la condició d'afiliat, ja sigui davant els professionals de la salut (metges, farmàcies...) o a les oficines de la CASS. Conté dades administratives i cap dada mèdica.

Les dades es transmeten de manera electrònica. Permet a la CASS agilitzar els tràmits i a l'assegurat percebre els reemborsaments de manera més ràpida.

La targeta només és operativa a Andorra, amb els professionals de la salut convencionats amb la CASS.

És personal i intransferible. L'ús fraudulent està penalitzat.

Targeta Sanitària CASS

Com sol·licitar la targeta sanitària

Lliurar la següent documentació a l’Àrea d'Atenció al Públic amb cita prèvia o al Comú.

Si la persona sol·licitant o el representant legal del menor de 16 anys fa la sol·licitud personalment a les oficines de la CASS, ha de presentar la documentació següent:

  • Fotografia recent de mida carnet, a partir dels 16 anys.

En el cas de venir una altra persona:

En el cas de fer la sol·licitud a les oficines de tràmits del comú:

Si la persona sol·licitant o el representant legal del menor de 16 anys fa la sol·licitud personalment a les oficines de la CASS, ha de presentar la documentació següent:

  • Fotografia recent de mida carnet, a partir dels 16 anys.
  • Preu de duplicat 4€ (a excepció de renovacions més enllà dels 10 anys).

En el cas de venir una altra persona:

  • Formulari CASS-0001.
  • Fotografia recent de mida carnet, a partir dels 16 anys.
  • Preu de duplicat 4€ (a excepció de renovacions més enllà dels 10 anys).

En el cas de fer la sol·licitud a les oficines de tràmits del comú:

  • Formulari CASS-0001.
  • Fotografia recent de mida carnet, a partir dels 16 anys.
  • Preu de duplicat 4€ (a excepció de renovacions més enllà dels 10 anys).

En cas de pèrdua, per sol·licitar de nou la targeta sanitària, acudeixi a l’Àrea d'Atenció al Públic.

També pot fer la gestió a les oficines de tràmits del comú presentant el formulari:

Aquesta gestió té un cost de 4 euros (a excepció de renovacions més enllà dels 10 anys).

Funcionament de la targeta sanitària

De manera electrònica, a través d'un lector de targetes es capturen les dades administratives de l'assegurat. Per mitjà d'un programa informàtic es genera el full de prestacions electrònic, on hi consta la nomenclatura dels actes mèdics i de les prestacions realitzades.

El professional de la salut li fa signar un rebut amb el qual autoritza la transmissió de dades a la CASS via electrònica i li'n lliura una còpia.

La còpia serveix per verificar el pagament i per consultar o reclamar la prestació a les oficines de la CASS. 

Malaltia professional

S’anomenen malalties professionals aquelles, adquirides com a conseqüència del treball fet com a persona assalariada o com a compte propi i que, a més de tenir un origen laboral, estan incloses en la llista de malalties professionals.

Són provocades per l’acció de circumstàncies, elements o substàncies que, per cada malaltia professional, s’estableixen a l’esmentada llista i sempre que la integritat del temps d’exposició es produeixi a Andorra. Sense perjudici dels acords internacionals signats per Andorra en matèria de Seguretat Social.

Es crea la Comissió Nacional de Malalties Professionals la qual té la naturalesa d’òrgan nacional de caràcter tècnic i públic.

Membres de la Comissió Nacional de les Malalties Professionals

  • Ministre competent en matèria de salut.
  • Tècnic designat pel ministeri competent en matèria de salut.
  • 2 metges especialitzats en la matèria: l’un designat pel ministeri competent en matèria de salut i l’altre designat pel Col·legi de Metges.
  • Direcció General de la CASS.

Totes les persones d’aquesta Comissió queden sotmeses a l’obligació de secret, i a qualsevol altre deure regulat a la Llei de protecció de dades.

Tant el ministre competent en matèria de salut com el director general de la CASS poden delegar. 

Es pot comptar amb el suport i l’assessorament de persones expertes en la matèria, d’acord amb les diferents especialitats que s’hagin de tenir en compte.

Les persones que assumeixen les funcions d’assessoria són designades pel titular del ministeri competent en matèria de salut.

Funcions de la Comissió Nacional de les Malalties Professionals

Proposar l'elaboració de la llista de malalties professionals, especificant les activitats, les circumstàncies, els elements i les substàncies que exposen al risc.

Elaborar dictàmens i informes, i també dur a terme totes les altres actuacions, que li encomani el Govern, relacionades amb les Malalties Professionals.

Proposar periòdicament les actualitzacions d'aquesta llista.

 

Actuacions de la Comissió Nacional de les Malalties Professionals

Presideix la Comissió el ministre responsable en matèria de salut o la persona en què delegui.

Es reuneix sempre que sigui necessari a criteri del President i també a petició d’un mínim de 3 membres.

El president convoca les reunions.

El quòrum necessari per poder constituir la reunió i adoptar vàlidament acords és de 3 membres. En tots els casos és obligatòria la presència d’almenys el representant del ministeri competent en matèria de salut.

La Comissió adopta els acords per majoria dels presents. En cas d’empat, el president té vot de qualitat.

 

La llista de malalties professionals, així com les seves actualitzacions, s’estableix per reglament, prèvia proposta de la Comissió Nacional de les Malalties Professionals.

La llista classifica les malalties professionals en 5 grups:

  • Malalties provocades per agents químics;
  • Malalties de la pell causades per substàncies o altres agents;
  • Malalties provocades per la inhalació de substàncies o altres agents;
  • Malalties infeccioses o parasitàries;
  • Malalties provocades per agents físics.

Malalties provocades pels agents químics següents:

  • 100 Acrilonitril
  • 101 Arsènic o els compostos
  • 102 Beril·li o els compostos
  • 103.01 Òxid de carboni
  • 103.02 Oxiclorur de carboni
  • 104.01 Àcid cianhídric
  • 104.02 Cianurs i compostos
  • 104.03 Isocianats
  • 105 Cadmi o els compostos
  • 106 Crom o els compostos
  • 107 Mercuri o els compostos
  • 108 Manganès o els compostos
  • 109.01 Àcid nítric
  • 109.02 Òxids de nitrogen
  • 109.03 Amoníac
  • 110 Níquel o els compostos
  • 111 Fòsfor o els compostos
  • 112 Plom o els compostos
  • 113.01 Òxids de sofre
  • 113.02 Àcid sulfúric
  • 113.03 Sulfur de carboni
  • 114 Vanadi o els compostos
  • 115.01 Clor
  • 115.02 Brom
  • 115.04 Iode
  • 115.05 Fluor o els compostos
  • 116 Hidrocarburs alifàtics o alicíclics que entren en la composició de l’èter de petroli i de la gasolina
  • 117 Derivats halogenats dels hidrocarburs alifàtics o alicíclics
  • 118 Alcohol butílic, metílic i isopropílic
  • 119 Etilenglicol, dietilenglicol1-4 butandiol i els derivats nitrats dels glicols i del glicerol
  • 120 Èter metílic, èter etílic, èter isopropílic, èter vinílic, èter dicloroisopripílic, guaiacol, èter metílic i èter etílic de l’etilenglicol
  • 121 Acetona, bromoacetona, hexafluoroacetona, metiletilcetona, metil-n-butilcetona, metilisobutilcetona, alcohol diacetona, òxid de mesitil, 2-metilciclohexanona
  • 122 Èsters organofosfòrats
  • 123 Àcids orgànics
  • 124 Formaldehid
  • 125 Nitroderivats alifàtics
  • 126.01 Benzè o els seus homòlegs (els homòlegs del benzè es defineixen per la fórmula CnH2n-6)
  • 126.02 Naftalè o els seus homòlegs (els homòlegs del naftalè es defineixen per la fórmula CnH2n-12)
  • 126.03 Vinilbenzè i divinilbenzè
  • 127 Derivats halogenats dels hidrocarburs aromàtics
  • 128.01 Fenols o homòlegs, o els derivats halogenats
  • 128.02 Naftols o homòlegs, o els derivats halogenats
  • 128.03 Derivats halogenats dels òxids sotmesos a alquilació
  • 128.04 Derivats halogenats dels sulfurs sotmesos a alquilació
  • 128.05 Benzoquinones
  • 129.01 Amines aromàtiques o hidrazines aromàtiques o els seus derivats halogenats, fenòlics, nitrosats, nitrats, sulfonats
  • 129.02 Amines, alifàtiques i els seus derivats halogenats
  • 130.01 Nitroderivats dels hidrocarburs aromàtics
  • 130.02 Nitroderivats dels fenols o dels seus homòlegs
  • 131 Antimoni i derivats
  • 132 Èsters de l’àcid nítric
  • 133 Àcid sulfhídric
  • 135 Encefalopaties causades per dissolvents orgànics no inclosos en altres epígrafs
  • 136 Polineuropaties causades per dissolvents orgànics no inclosos en altres epígrafs

 

Malalties de la pell causades per substàncies o agents no compresos en altres apartats

  • 201 Afeccions de la pell i càncers cutanis causats per les substàncies següents:
  • 201.01 Sutge
  • 201.02 Quitrà
  • 201.03 Asfalt
  • 201.04 Brea
  • 201.05 Antracè o els seus compostos
  • 201.06 Olis i greixos minerals
  • 201.07 Parafina bruta
  • 201.08 Carbazole o els compostos
  • 201.09 Subproductes de la destil·lació de l’hulla
  • 202 Afeccions cutànies provocades en el medi professional per substàncies al·lergògenes o irritants científicament reconegudes i no considerades en altres epígrafs

 

Malalties provocades per la inhalació de substàncies i agents no compresos en altres apartats

  • 301 Malalties de l’aparell respiratori i càncers
  • 301.11 Silicosi
  • 301.12 Silicosi associada amb tuberculosi pulmonar
  • 301.21 Asbestosi
  • 301.22 Mesotelioma provocat per la inhalació de pols de l’amiant
  • 301.31 Pneumoconiosis degudes a la pols de silicats
  • 302 Asbestosi complicada per un càncer broncopulmonar
  • 303 Afeccions broncopulmonars degudes a la pols dels metalls sintetitzats
  • 304.01 Alveolitis al·lèrgiques extrínseques
  • 304.02 Afecció pulmonar provocada per la inhalació de pols de cotó, lli, cànem, jute, sisal i bagàs 304.03 Trastorns respiratoris de caràcter al·lèrgic provocats per la inhalació de substàncies al·lergògenes reconegudes com a tals i inherents al tipus de treball
  • 304.04 Trastorns respiratoris provocats per la inhalació de pols de cobalt, estany, bari i grafit
  • 304.05 Siderosi
  • 304.06. Asmes de caràcter al·lèrgic provocades per la inhalació de substàncies al·lergitzants reconegudes com a tals i inherents al tipus de treball
  • 304.07. Rinitis de caràcter al·lèrgic provocades per la inhalació de substàncies al·lergitzants reconegudes cada vegada com a tals i inherents al tipus de treball
  • 305.01 Afeccions canceroses de les vies respiratòries superiors provocades per la pols de fusta
  • 306 Afeccions fibròtiques de la pleura, amb restricció respiratòria, provocades per l’amiant
  • 307 Bronquitis obstructiva crònica o emfisema dels miners de l’hulla
  • 308 Càncer de pulmó provocat per la inhalació de pols d’amiant
  • 309 Afeccions broncopulmonars provocades per les pólvores o fums de l’alumini o els seus compostos
  • 310 Afeccions broncopulmonars causades per la pols d’escòries Thomas

 

Malalties infeccioses o parasitàries

  • 401 Malalties infeccioses o parasitàries transmeses a l’home pels animals o els seus residus
  • 402 Tètan
  • 403 Brucel·losi
  • 404 Hepatitis viral
  • 405 Tuberculosi
  • 406 Amebosi
  • 407 Altres malalties infeccioses causades pel treball de les persones que s’ocupen de la prevenció, les cures mèdiques, l’assistència domiciliària i altres activitats similars en què s’ha provat un risc d’infecció

 

Malalties provocades pels agents físics següents

  • 502.01 Cataracta provocada per la radiació tèrmica
  • 502.02 Afeccions conjuntivals a conseqüència d’exposicions als rajos ultraviolats
  • 503 Hipoacúsia o sordesa provocada pel soroll punyent
  • 504 Malaltia provocada per compressió o descompressió atmosfèrica
  • 505.01 Malalties osteoarticulars de mans i canells produïdes per les vibracions mecàniques
  • 505.02 Malalties angioneuròtiques produïdes per les vibracions mecàniques
  • 506.10 Malalties de les cavitats periarticulars degudes a la pressió
  • 506.11. Bursitis prerotuliana i subrotuliana
  • 506.12. Bursitis olecraniana
  • 506.13. Bursitis de l’espatlla
  • 506.21 Malalties per excés d’esforç de les beines tendinoses
  • 506.22 Malalties per sobreesforç del teixit peritendinós
  • 506.23 Malalties per sobreesforç de les insercions musculars i tendinoses
  • 506.30 Lesions de menisc a conseqüència de treballs perllongats efectuats de genolls o a la gatzoneta
  • 506.40 Paràlisi per compressió d’un nervi

 

Persones assalariades o assimilades

Persones que duen a terme una activitat per compte propi

  • Estar en situació d'alta laboral
  • La seva base de cotització global mensual ha de ser igual o superior al salari mínim de Govern o la persona treballadora s’ha de complementar el salari (art.99)
  • Estar al corrent de pagament de les seves cotitzacions
  • No es requereix cap període previ de cotització

 

Documentació a presentar

Presentar a la CASS la declaració de malaltia professional amb les dades administratives del sol·licitant, les dades de l’activitat laboral a l’empresa o empreses en les quals treballa o ha treballat i les dades relatives a la malaltia susceptible de declarar-se malaltia professional.

Lliurar, amb cita prèvia, a l’Àrea d'Atenció al Públic la documentació següent: 

  • Formulari CASS-0085 
  • Informe de valoració del lloc de treball i declaració d’activitat que ha provocat o agreujat la malaltia professional elaborat per l’empresa o les empreses en què treballa o ha treballat la persona assegurada:
    Si és persona assalariada: Formulari CASS-0071
  • Declaració d’activitat laboral a l’estranger, si escau: Formulari CASS-0082

En qualsevol moment del procediment, la CASS pot sol·licitar a l’assegurat informació complementària del metge i/o de l'empresa. 

Resolució de la demanda del reconeixement de la malaltia professional

Per formalitzar el reconeixement d’una malaltia professional s’ha de formalitzar la declaració de malaltia professional conjuntament amb la documentació necessària.

  • És resolta en un termini màxim de 2 mesos a comptar de la data de presentació a la CASS. La resolució inclou les dades de l’assegurat, el nom i la consideració de la malaltia professional i la durada prevista.
  • Si la malaltia professional s’estableix per un termini, aquest període es pot ampliar a demanda de la persona assegurada, sempre que la CASS consideri que no s’ha produït el guariment.
  • La resolució es notifica a la persona assegurada. Si la persona assegurada no està d’acord amb la resolució, pot presentar recurs administratiu: 

Carnet de malaltia professional

Si la resolució és favorable, la persona assegurada rep un carnet de malaltia professional.

  • És un document imprescindible per gaudir d’una prestació sanitària derivada de la malaltia professional.
  • El carnet permet gaudir del 100 % de les prestacions.

En cas que la malatia professional derivi d'una falta inexcusable de l'empresari, la CASS pot exigir-li el pagament de la totalitat de les despeses ocasionades per l'atenció sanitària íntegra de la persona assegurada que ha comportat aquest accident, així com la resta de prestacions que hagi de satisfer d'aquesta causa i de les altres compensacions econòmiques que hagi de satisfer a la persona assegurada, amb el límit de 30 vegades el salari mínim. D'acord amb l'article 91 i de la modificació de l'article 91 de la Llei del 30 de gener, del pressupost per a l'exercici del 2025