Assegurats

Preguntes particulars sobre la proposta de la reforma de les pensions

Preguntes particulars

 

Sí, perquè les propostes són per assegurar una millor pensió, amb un esforç proporcionat. La Llei disposa que l’Estat s’hauria de fer càrrec dels dèficits del sistema de pensions. 

Continuarà necessitant un mínim de 15 anys de cotització per tal de rebre una pensió. Una persona assegurada es podrà jubilar quan arribi a l’edat legal per fer-ho. S’està proposant l’edat de jubilació a 67 anys, que s’assolirà de forma gradual en 8 anys.

La proposta actual de reforma va en aquest sentit, anar ajustant l’edat de jubilació a l’esperança de vida. En aquest moment la proposta se situa en 67 anys. 

Es proposa mantenir la jubilació anticipada, però adaptant l’edat a la de jubilació. Si en aquest moment l’edat per sol·licitar la jubilació anticipada és 61 anys, amb la nova proposta passaria a 63 anys, de manera esglaonada, com ho farà la jubilació legal.

En aquest moment es penalitza amb un 7 % per any abans de l’edat legal de jubilació. La proposta que es fa, va en el mateix sentit.

Cal diferenciar entre el càlcul de la pensió per punts o comptes individuals en euros.

El sistema de càlcul per punts de la pensió no variarà, si bé, el factor de conversió augmentarà a 17 en un període de 25 anys. En el cas de comptes individuals, es repartirà tot l’import acumulat de les cotitzacions actualitzades en el moment de la jubilació entre els anys de vida restants a l'edat en què el treballador es jubila. Cal tenir en compte que, durant un temps, un mateix treballador pot tenir un compte de punts i un compte d'euros que, conjuntament, determinaran la pensió.

La reforma proposada busca que la suma de la pensió clàssica, més la dels pilars II i III, ofereixi a la persona assegurada una pensió digna, tal com va preconitzar el llibre blanc de les pensions de la UE. L'objectiu és que, amb un esforç addicional, la pensió conjunta sigui més elevada que actualment.

Les pensions que s’estan cobrant no es recalcularan ni es veuran afectades per cap altre ajustament que no sigui el normal que és el de la inflació (augment del cost de vida).

Es proposa una revalorització de les pensions més baixes anualment, segons l’IPC. En els darrers anys s’han apujat les pensions inferiors a 2 vegades el salari mínim.

La pensió de viduïtat no queda afectada amb l’actual proposta de reforma.

Les cotitzacions haurien d’augmentar de la mateixa manera per a les persones treballadores per compte propi que per a les persones treballadores per compte altri.

La reforma pretén justament millorar les pensions, però hem de ser realistes. Les pensions avui es financen molt per sota del que aporten els treballadors andorrans. L'única possibilitat de millorar les pensions, objectiu principal d'aquesta reforma, és graduar millor l'esforç contributiu i d’aportacions al Pla Públic d'Ocupació proposat, als plans de treball i als plans individuals. 

Actualment, les pensions de les CASS no són mínimes, són reduïdes quan les cotitzacions no han estat suficients i elevades quan sí que ho han estat. De fet, totes les pensions són més elevades que les cotitzacions que s'han fet per obtenir-les. L'objectiu de la reforma és que, en conjunt, CASS (Pillar I) + Pilar II + Pilar III, ofereixi una pensió superior al 50 % del salari actual. Els Pilars II i III de la reforma són necessaris per complementar la pensió pública. En aquest sentit, com més aportem als pilars, millor serà el còmput global.

La reforma no afecta el nombre de punts existents al compte de cada afiliat i tots ells mantindran el seu compte de punts fins a la seva jubilació si ho desitgen (assegurats amb 45 anys i més). Els punts obtinguts per tots els treballadors fins al moment de l'entrada en vigor de la reforma es convertiran, en el seu moment, als preus ja establerts a la normativa. Tots els punts addicionals que puguin obtenir els treballadors de 45 anys i més, després de l'entrada en vigor es convertiran amb un factor de conversió que anirà creixent fins a assolir el valor de 17, en 25 anys.

En pertànyer al grup de 45 anys i més, podrà triar quedar-se en el sistema de punts, però l'afectaran l'augment de l'edat de jubilació, el tipus de cotització i del factor de conversió. Es jubilarà amb 67 anys i, si ho desitja, podrà contribuir, juntament amb el seu ocupador, a un pla d’ocupació (Pilar II) durant 17 anys. La pensió de la CASS unida a una pensió complementària podria ser superior al 50 % del seu salari en el moment de la jubilació. Amb una pensió individual addicional superaria aquest percentatge.

En el sistema actual, a normativa constant, ja fa dos anys que s'havia jubilat i la seva pensió seria aproximadament el 50 % del salari mitjà dels últims 4 anys treballats. Tampoc tindria pensió complementària. En el nou sistema la seva pensió de la CASS, a la qual se sumaria una pensió de treball, podria arribar a ser superior. Per això, en qualsevol cas, hauria de cotitzar addicionalment.

Els punts adquirits fins al moment de la reforma es mantindran i els de 45 anys i més seguiran al sistema de punts, encara que podran passar al sistema de comptes individuals en euros si ho desitgen. El sistema de càlcul actual no canvia, i els punts adquirits abans de l'entrada en vigor de la reforma es redimiran als preus establerts a la normativa prèvia a la reforma. El que sí que canviarà serà l’aportació en cotitzacions, el preu de venda del punt i el factor de conversió per als punts adquirits després de la reforma.

La reforma reconeix que, a partir d'una certa edat de tall, els 45 anys, no seria just sotmetre aquestes persones treballadores a un canvi de regles dràstic, ni tan sols de certa entitat. Però cal reconèixer que, fins i tot per a aquestes persones treballadores, sempre en funció de la distància a l'edat legal de jubilació, haurien de suportar alguna mena d'ajustament, per lleu que fos. La Seguretat Social andorrana ha arribat fins a avui fent un enorme esforç de solidaritat.

La reforma ha de tenir en compte la realitat de cada sector d’ocupació.

La reforma preveu un model de plena compatibilitat de la pensió de la CASS (les d'un pla de treball o personals són compatibles) i l'opció de continuar cotitzant a la branca de jubilació per millorar la pensió pública que es recalcularia de tant en tant. En tot cas, el jubilat que optés per la compatibilitat abonarà una "cotització de solidaritat" del 8 %.

Sortosament, l'ordenament actual de la jubilació a Andorra no contempla la "jubilació obligatòria". La reforma que es proposa manté aquest principi. La jubilació és un dret, no pas una obligació.

Preguntes generals sobre la proposta de la reforma de les pensions

Preguntes generals

 

El sistema andorrà de pensions de Seguretat Social és gestionat per la Branca de Jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). El 2021 (dades mitjanes) atorgava pensions a 14.711 pensionistes i cobria també a 47.563 assegurats per compte d'altri i per compte propi (dades mitjanes 2021, dels quals 40.436 per compte d’altri).

Les pensions de la Branca de Jubilació de la CASS es financen amb una cotització del 12 % sobre els salaris bruts. D'aquesta cotització, els ocupadors abonen 8,5 punts percentuals i els assalariats abonen els 3,5 punts restants: https://www.cass.ad/cotitzacions.

Les pensions de jubilació es calculen usant una fórmula d'“aportació definida” (la prestació és funció directa del que s'ha cotitzat) basada en la compra de punts de pensions a mesura que es cotitza, a un preu establert a la normativa, i a la venda de punts de pensió, en el moment de la jubilació, a un altre preu també estipulat normativament. El quocient entre el preu de Compra i el preu de Venda es coneix com a Factor de Conversió i es recalcula cada cert temps.

La ràtio d'assegurats directes a pensionistes va ser de 3,23 el 2021. En els últims quinze anys, el nombre de pensionistes ha augmentat un 77,53 % mentre que el d'assegurats directes ho ha fet en un 3,10 %. De fet, la ràtio entre assegurats directes i pensionistes era de 5,57 el 2006 contra els 3,23 actuals. Aquestes tendències es mantindran en el futur.

El 2021, la Branca de Jubilació gaudia d'un superàvit corrent, però aquest ha disminuït en els últims anys.  Segons els estudis actuarials, es convertirà en un dèficit creixent en els anys vinents. 

A causa de l'envelliment de la població, el pagament de les pensions superarà allò que s'ingressi per cotitzacions. S'ha de millorar el sistema per tal que la sostenibilitat i la suficiència de les pensions siguin una realitat.

A causa de dos factors principals: hi ha cada cop menys cotitzants per pensionista, cosa que impedirà recaptar en els pròxims anys els recursos suficients, i les pensions individuals actuals i futures superen àmpliament les cotitzacions fetes per cada treballador.

Segons l'estudi actuarial realitzat el 2021, la Branca de Jubilació entrarà en dèficit el 2024 (ingressos per cotitzacions-pagament de les pensions) i el 2039 la guardiola actual quedarà buida, essent el dèficit de més de 300 milions d’euros que haurà d’aportar l’Estat via impostos.

Segons l'estudi actuarial del 2021, el Fons de Reserva de la Jubilació, que actualment té recursos equivalents al 58 % del PIB andorrà (1.546,80 M€ a setembre de 2021), s'esgotaria el 2039 i passaria a convertir-se en deute de l'Estat que, el 2043, representaria el 61,38 % del PIB. El dèficit de les pensions pujaria a 425 milions d'euros (un 9,84 % del PIB del moment) que l'Estat hauria d'assumir.

Actualment, les pensions de jubilació andorranes són reduïdes en proporció al darrer salari. Cal dir, però, que s'han generat amb cotitzacions encara més modestes. Fins fa pocs anys, la diferència entre allò que s'aporta i allò que es rep es podia finançar gràcies a l'elevada ràtio d'afiliats sobre pensionistes. Però la dinàmica demogràfica (bàsicament, l'augment de l’esperança de vida) ja està imposant despeses creixents que portaran dèficits i deutes elevats fins i tot a curt termini.

La CASS proposa un quadre de catorze mesures relacionades entre si, i es podrien destacar les quatre mesures següents: 

  • La desaparició del sistema de punts i la creació d'un compte individual en euros per als menors de 45 anys o majors que ho desitgin.

  • L'augment gradual de l'edat legal de jubilació a 67 anys, en 8 anys.

  • L'augment del tipus de cotització a la branca de jubilació del 12 % al 16 % del salari brut, en un termini de 4 anys.

  • La regulació de plans de pensions d’ocupació obligatoris i la promoció d’un Pla Públic de Pensions d’Ocupació al costat dels plans promoguts per les empreses. Finançats amb 1 %+1 %+0,5 %, que passaria en 5 anys a 2 %+2 %+1 %.

  1. L’augment dels tipus de cotització de 12 a 16, en 4 anys.
  2. L’augment de l’edat de jubilació de 65 a 67 anys, en 8 anys, a raó de 3 mesos per any.
  3. L’augment del Factor de Conversió de 9,6 a 17, en 25 anys.
  4. La generalització del Pilar II (pensions ocupacionals).

La CASS proposa una reforma que asseguri als treballadors i treballadores pensions “suficients”, “sostenibles” i “equitatives”. És a dir: que els permetin mantenir un estàndard de vida proper al de la seva vida laboral durant la jubilació, que no desequilibrin els recursos del sistema posant-lo en risc i que recompensin suficientment els seus titulars per l'esforç de cotitzacions realitzat.

Es contemplen dos períodes de temps diferenciats: 

  1. Els treballadors menors de 45 anys començarien, una vegada la reforma en vigor, a cotitzar als comptes individuals preservant els punts adquirits fins aleshores i podent convertir els punts en euros.
    Els treballadors de 45 anys i més podrien decidir durant un temps si adscriure's al sistema de comptes individuals o seguir en el sistema de punts fins a la seva jubilació. 

  2. Pel que fa a l'augment de les cotitzacions o el de l'edat de jubilació, hi hauria períodes transitoris de canvi gradual entre 4 i 10 anys, o més, en cas d'ajustament del Factor de Conversió.

Les pensions que ja es cobren no es tocaran a excepció dels ajustaments normals per l'augment del cost de la vida (inflació).

De cap manera no es pot dir que fer sostenible i més equitativa a la Seguretat Social sigui privatitzar-la. La CASS seguirà tenint una bona Branca de Jubilació, serà la promotora d'un Pla Públic d'Ocupació, els fons del qual gestionarà, i que seguiran estant regulats i sota la tutela del sector públic com fins ara, on el mateix sector públic farà les aportacions que es determinin.

Si el sistema actual no canvia, no serà possible estabilitzar-lo. El seu caràcter públic i de repartiment no s'altera amb la reforma, però canvia de manera molt rellevant altres característiques del sistema actual. Per aconseguir una certa estabilitat sense alterar-ne la fórmula de punts, caldria elevar l'edat de jubilació i augmentar els tipus de cotització, però no es podrien millorar les pensions existents i no es podrien excloure dèficits futurs.

En aquests països s'ha avançat considerablement en la consolidació del “model dels tres pilars”. El Pilar I és la Seguretat Social, el Pilar II són els plans de treball i el Pilar III els plans personals. Els treballadors han de rebre una pensió equivalent al 70 % del seu últim salari després de carreres d'uns 40 anys de cotització jubilant-se a una edat al voltant dels 67 anys. A molts d'aquests països, la Seguretat Social utilitza una fórmula “d'aportació definida”, com és la utilitzada per la CASS.

No. El cas andorrà és únic en el sentit que no té desenvolupat el Pilar II (pensions de treball, excepte per als funcionaris públics). D'altra banda, el Pilar I (la Seguretat Social), inspirat pel sistema francès, comparteix el mètode de repartiment mitjançant solidaritat intergeneracional, la fórmula d'aportació definida i una taxa de substitució propera al 50 % per a carreres llargues amb molts sistemes. Tot i això, el tipus de cotització a la branca de jubilació és desproporcionadament reduït per a la taxa de substitució que ofereix.    

A Andorra es cotitza un 12 % del salari brut a la branca de jubilació i s'obté una taxa de substitució del 50 % del salari mitjà dels últims 40 anys, que és elevada, atesa la cotització. Aquesta taxa de substitució és habitual en una mica menys de la meitat dels països avançats, i als restants és menor, vorejant el 30 % en alguns. Els tipus de cotització a la Seguretat Social als països avançats són molt superiors i les taxes de substitució entre el 30 % i el 50 %, però tenen un Pilar II de pensions d'ocupació molt desenvolupat i generalitzat.

14 Mesures per una reforma integral i coherent de les pensions a Andorra

14 mesures

 

Es planteja a continuació un conjunt coherent de mesures que poden ajudar a resoldre el triple problema (suficiència, sostenibilitat i equitat) que tenen les pensions andorranes. Cadascuna de les 14 mesures proposades té ple sentit en el seu conjunt.

 

Àmbit previsional I: Adquisició de drets de pensió

 

Mesura 1

Augmentar el tipus de cotització progressivament fins a 4 punts percentuals del salari brut. En un procés gradual.

 

 

Mesura 2

Introduir un sistema d'homologació de les bases de cotització per a treballadors ocasionals i/o treballadors per hores. Per facilitar la totalització de drets de pensió al Marc de Coordinació europeu per a treballadors migrants.

 

 

Mesura 3

Establir bases mínimes i màximes de cotització. A fi de limitar de la mateixa manera l'adquisició de drets de pensió, especialment evitant pensions excessivament reduïdes. Les bases mínimes ja vénen imposades per l'existència d'un Salari Mínim de referència. Mesura transitòria mentre s'instal·la en exclusivitat el nou sistema de “comptes individuals” descrit en la mesura següent.

 

 

4

Crear "comptes individuals de cotització" acreditant en aquests comptes el contravalor en euros de les cotitzacions pagades cada mes. Per a tots els treballadors menors de 45 anys. Aquests conservarien els seus drets adquirits en el vigent sistema de punts, tret que desitgessin convertir els seus punts en euros en el nou compte individual a les tarifes que s'indicarien en el seu moment. Els treballadors de 45 anys i més seguirien amb l'actual sistema de punts, i podrien traslladar-se de manera voluntària al nou sistema de comptes individuals amb tots els seus drets.

 

 

ÀMBIT PREVISIONAL II. Requisits i modalitats de la jubilació

 

Mesura 5

Augmentar l'edat legal de jubilació. Als 67 anys, de manera gradual (8 anys, a raó de 3 mesos/any). Adaptar les condicions específiques per a les ocupacions penoses. S'hauria d'anunciar un mecanisme de vinculació de l'Edat de Jubilació amb l'Esperança de Vida que entraria en vigor un cop assolida l'edat legal de 67 anys.

 

 

Mesura 6

Passar dels 61 als 63 anys per poder-se jubilar anticipadament. Adaptar les condicions específiques per a les ocupacions penoses i les penalitzacions existents de manera que siguin veritablement efectives sense perjudicar la sostenibilitat del sistema. Aquesta mesura seria transitòria fins a l'extinció del sistema de punts.

 

 

7

Plena llibertat per jubilar-se passada l'edat legal amb possibilitat de superar la pensió màxima. Establint bonificacions de la pensió que siguin efectives sense perjudicar la sostenibilitat del sistema. Aquesta mesura seria transitòria fins a l'extinció del sistema de punts.

 

 

ÀMBIT PREVISIONAL III. Càlcul de la prestació de jubilació

 

8

Mantenir el Període de Carència actual dels 15 anys. Caldria aconseguir que cada vegada més treballadors puguin assolir-los. Convertir les cotitzacions dels qui no els aconsegueixen en aportacions a un Pla Públic de capitalització del Pilar II (vegeu Mesura 13). Facilitar la totalització de cotitzacions dels treballadors estrangers que no es jubilin a Andorra.
 

 

9

Racionalitzar la fórmula actual d'aportació definida amb un càlcul basat en la massa de les cotitzacions realitzades i capitalitzades com una renda vitalícia ajustada per l'Esperança de Vida restant a l'edat de jubilació elegida. Al sistema de punts, que quedaria tancat a nous entrants, el Factor de Conversió augmentaria gradualment, de 9,6 a 17, fins que la pensió d'aquest sistema s'equiparés a la del sistema de comptes individuals en 25 anys.

 

 

10

La CASS recomana vivament que s'harmonitzin tots els sistemes de complements de renda existents a Andorra en línia amb un "complement de renda mínim únic". Aliè a la CASS (agència governamental), condicionat a tests d'ingressos i patrimoni dels potencials beneficiaris, finançat per impostos generals i coherent amb les pensions no contributives del Govern de manera que cap pensionista del sistema contributiu quedi discriminat respecte dels del sistema no contributiu. Aquest esquema podria integrar també complements de renda per a treballadors amb ingressos insuficients.

 

 

11

Introduir la revalorització anual de les pensions. Amb la inflació (IPC) de l'any precedent. Si és necessari, per raons de solidaritat, crear un sistema "d'inflació ± X" diferenciant nivells de prestació per millorar les pensions mínimes.

 

 

12

Comptabilitat plena de pensió i ingressos laborals i introducció d'una "cotització de solidaritat" del 8% del salari brut.  De manera àmplia, mitjançant la figura de la “Jubilació Activa”. El beneficiari haurà de pagar una “cotització de solidaritat” a la Branca de Jubilació sobre els seus ingressos. Aquesta mesura s'ha de fer servir preferentment per fomentar l'abandonament tardà de l'activitat laboral. 

 

 

Àmbit previsional IV: Previsió Social Complementària

 

13

Introduir els Plans de Pensions d'ocupació d'adscripció obligatòria. Per als treballadors de menys de 45 anys, permetent la voluntarietat d'adscripció per als treballadors de 45 anys i més. Es recomana també la creació d'un Pla Públic dins del Pilar II al qual s'adscriurien treballadors autònoms i de petites empreses que no ho puguin fer a un pla d'ocupació promogut per la seva empresa. Els plans d'ocupació es finançaran amb contribucions aportades a parts iguals per ocupadors, empleats i bonificades pel Govern, començant amb un 1%+1%+ 0,5% sobre el salari brut (o ingressos nets dels autònoms) a càrrec de, respectivament, els assalariats, els ocupadors i el Govern, que augmentarien progressivament fins al 2%+2%+1%. Evitant l'exclusió de treballadors joves, a temps parcial, temporals o amb salaris baixos.

 

 

14

Estimular  fiscalment els Plans Personals (Pilar III). Mitjançant deduccions de la base de l'impost sobre la renda de les aportacions a aquests plans personals equivalents a les dels plans d'ocupació i neutres davant del tracte que tenen les cotitzacions a, i les pensions de, la Seguretat Social (Pilar I). Disseny específic per a autònoms mitjançant un vehicle assimilable al Pilar II públic.

 

Eleccions al Consell d'Administració de la CASS 2022

Representants escollits al Consell d'Administració de la CASS

PENSIONISTES

Jacint Risco Subirà

JACINT RISCO SUBIRÀ
Suplent: ANTONI BERENGUERES SOLÉ

ASSALARIATS

CASS

JACQUELINE CAUBET BRINGUÉ
Suplent: FRANCISCO ANTONIO LIZAMA VILCHES

ASSALARIATS

Montserrat Martínez Vecina/Yolanda Font Puig

MONTSERRAT MARTÍNEZ VECINA
Suplent: YOLANDA FONT PUIG

EMPRESARIS I PERSONES QUE REALITZEN UNA ACTIVITAT PER COMPTE PROPI

Francesc Zamora

FRANCESC ZAMORA PUIGCERCÓS
Suplent: FRANCESC PALLÀS VILADOMAT

Resultats

Participació

Candidatures

JACINT RISCO SUBIRÀ
ANTONI BERENGUERES SOLÉ

1

Veure professió de fe

RICARD ALONSO PRIETO
JORGE RUBIO JIMÉNEZ

1

Veure professió de fe

JACQUELINE CAUBET BRINGUÉ
FRANCISCO ANTONIO LIZAMA VILCHES

2

Veure professió de fe

CAROLINA CAUBET VILALTA
GEMMA BOFARULL BORDES

gonzalez

Veure professió de fe

SANDRA DE LA ROSA FERNANDEZ
ANNA CATERINA PALAZON GUILLEN

4

Veure professió de fe

JULI FERNANDEZ BLASI
LlUIS GARCIA BLANCO

5

Veure professió de fe

CARLA GUINOT MALENO
CRISTINA CAMINAL FARRÀS

6

Veure professió de fe

LOUISE HACIANE
SONIA CHAMOSA BARBEITOS

7

Veure professió de fe

MONTSERRAT MARTÍNEZ VECINA
YOLANDA FONT PUIG

8

Veure professió de fe

SERGI SANCHEZ BARRIONUEVO
M. NÚRIA ALMENARA MODOL

9

Veure professió de fe

SERGI VENDRELL GUEVARA
AMAIA NAVARRO MATEO

10

Veure professió de fe

FRANCESC ZAMORA PUIGCERCÓS
FRANCESC PALLÀS VILADOMAT

Francesc Zamora Puigcercós/Francesc Pallàs Viladomat

Veure professió de fe

Requisits d'una persona assalariada o assimilada

Les persones assalariades o assimilades treballen per compte d’un altre i reben una remuneració.

Han de tenir nacionalitat andorrana o l’autorització d’immigració que els permeti treballar al Principat.

L’empresari té l’obligació d’afiliar a les persones assalariades o assimilades a cada empresa on treballin. Ho ha de fer durant els 7 dies previs a l’inici de la relació laboral, i com a màxim el mateix dia de l’inici.

Una persona pot cotitzar com assalariada o assimilada i com a compte propi al mateix temps.

Són les persones que pertanyen a qualsevol dels grups següents:

  • Les persones assalariades o assimilades.
  • Els socis que presten un servei o executen una obra per compte de la seva societat, sota la direcció dels òrgans socials a canvi d’una remuneració periòdica, han de tenir la qualificació de persones assalariades segons la legislació laboral.
  • Persones treballadores de funció pública.
  • Càrrecs públics i/o polítics remunerats.
  • El col·lectiu de pastors i pastores.
  • Les persones esportistes remunerades, segons reglament.
  • Les persones administradores de societats remunerades que representen a una administració pública.

Serveis: Mèdics, Sanitaris, Odontològics, Centres i Taxis convencionats a Andorra

DRET A L’ABONAMENT DE DESPESES MÈDIQUES

Obertura i pèrdua de drets per a l’abonament de les despeses mèdiques dels col·lectius següents:

Les prestacions de reemborsament són destinades a compensar a les persones assegurades en els casos següents
  • Cobertura de despeses sanitàries efectuades per cadascun dels professionals de la salut, d’acord amb el sistema de nomenclatura.
  • Cobertura de despeses hospitalàries o d’internament, tant del sojorn com dels actes sanitaris efectuats.
  • Despeses de desplaçament i/o d’allotjament de la persona malalta i d’un acompanyant, en les condicions que s’estableixen per reglament.

Temps cotitzat

Dret a l’abonament de les despeses mèdiques

1a vegada

Han d’haver cotitzat 25 dies

Si han cotitzat més de 25 dies i menys de 12 mesos

Han d’haver cotitzat 15 dies durant el mes anterior a la prestació

Si han cotitzat entre 12 mesos o més, i menys de 36 mesos

Han d’haver cotitzat 10 dies durant els 2 mesos anteriors a la prestació

Si han cotitzat entre 36 mesos o més, i menys de 60 mesos

Han d’haver cotitzat 5 dies durant els 3 mesos anteriors a la prestació

Si han cotitzat 60 mesos o més

A partir del 1r dia cotitzat

  • Si les prestacions deriven d’un accident laboral o d'una malaltia professional, no exigeixen períodes previs de cotització. Es cobreixen des del primer dia.
  • A partir de l’últim dia treballat, es reemborsen amb els límits següents:

Temps cotitzat

Dret a l’abonament de les despeses mèdiques

Si han cotitzat menys de 6 mesos

60 dies de cobertura

Si han cotitzat entre 6 i 36 mesos

90 dies de cobertura

Si han cotitzat més de 36 mesos

120 dies de cobertura

Sempre que la persona afectada mantingui la residència a Andorra o disposi d'autorització de treball per a treballadors fronterers.  

•    Des del 19 de febrer de 2025, en aplicació de la modificació de l’article 140 per la Llei 4/2025, si la persona assalariada ha finalitzat la seva relació laboral per acomiadament no causal o per causes objectives, i els dies declarats per preavís i/o compensació econòmica són superiors als que corresponen pel temps cotitzat (menys de 6 mesos, entre 6 i 36 mesos o més de 36 mesos), s’aplicarà el nombre de dies declarats per aquests conceptes. 
Si en el moment de la data del cessament o de la finalització es perceben prestacions econòmiques d’incapacitat temporal o maternitat, els límits establerts en els números anteriors comencen a comptar des del moment en què finalitza el dret a percebre la prestació a la qual té dret la persona beneficiària. 

  • Els autònoms han de trobar-se en situació d’alta laboral. La seva base de cotització global mensual ha de ser igual o superior al salari mínim de Govern o complementar-se el salari (art 99). Estar al corrent de pagament de les seves cotitzacions.
  • Si les prestacions són a conseqüència d’una malaltia comuna o accident no laboral:

Temps requerit

Dret a l’abonament de les despeses mèdiques

1a vegada

Han d’haver cotitzat 25 dies

Si han cotitzat més de 25 dies i menys de 12 mesos

Han d’haver cotitzat 15 dies durant el mes anterior a la prestació

Si han cotitzat entre 12 mesos o més, i menys de 36 mesos

Han d’haver cotitzat 10 dies durant els 2 mesos anteriors a la prestació

Si han cotitzat entre 36 mesos o més, i menys de 60 mesos

Han d’haver cotitzat 5 dies durant els 3 mesos anteriors a la prestació

Si han cotitzat 60 mesos o més

A partir del 1r dia cotitzat

  • Si les prestacions deriven d’un accident laboral o d'una malaltia professional, no exigeixen períodes previs de cotització. Es cobreixen des del primer dia
  • A partir de la finalització de l’activitat professional, es reemborsen amb els límits següents:

Temps cotitzat

Dret a l’abonament de les despeses mèdiques

Si han cotitzat menys de 6 mesos

60 dies de cobertura

Si han cotitzat entre 6 i 36 mesos

90 dies de cobertura

Si han cotitzat més de 36 mesos

120 dies de cobertura

Sempre que la persona afectada mantingui la residència a Andorra o disposi d'autorització de treball per a treballadors fronterers.   

 
 

Dret a l’abonament de les despeses mèdiques

Pensió de Jubilació

Si han adquirit 500 punts, tenen dret des del 1r dia fins a la finalització de la pensió.

Capital de jubilació

No genera dret a l’abonament de les despeses mèdiques.

Pensió de viduïtat

Temporal

Des del 1r dia fins a la finalització de la pensió.

Vitalícia

Si el difunt ha adquirit un mínim de 500 punts, el beneficiari de la pensió de viduïtat, té dret des del 1r dia fins a la finalització de la pensió.

Pensió d’orfenesa

Des del 1r dia fins a la finalització de la pensió.

Pensió d’invalidesa

Malaltia Comuna

Des del 1r dia fins a la finalització de la pensió.

Accident laboral

Des del 1r dia fins a la finalització de la pensió.

Pensions de Govern

Des del 1r dia fins a la finalització de la pensió.

  • Les persones beneficiàries depenen totalment de la cobertura de la persona que les assegura. Les despeses mèdiques s’abonaran a la persona assegurada directa.
  • Les persones afiliades dins d’un règim especial tenen dret a gaudir del reemborsament de les despeses mèdiques, a partir de la data de sol·licitud fins al cessament de la seva situació.

Extracte de punts de jubilació

A l'extracte de punts de jubilació hi figuren les següents dades de l’assegurat:

  • Les empreses on ha treballat
  • El salari cotitzat
  • La classe de jubilació cotitzada
  • El valor de compra del punt
  • Els punts adquirits mensualment
  • El total de punts adquirits durant tota la vida laboral

La persona assegurada pot sol·licitar l’extracte de punts de tota la vida laboral o d’un període determinat:

  • A l'Àrea privada del portal amb el Certificat electrònic de Govern o el número d’identificació personal de la CASS.
  • Amb cita prèvia a l’Àrea d’Atenció al Públic, lliurant la documentació següent:
  •  Per sol·licitar-lo a les oficines de tràmits dels comuns i recollir-lo a les 48h:

Una altra persona pot sol·licitar-lo en nom del titular, amb cita prèvia a l’Àrea d’Atenció al Públic o a les oficines de tràmits dels comuns, lliurant la documentació següent:

  • Presencialment a les oficines de la CASS o a tràmits del Comú, a partir de la 2a sol·licitud en un any natural: 3 €.
  • La sol·licitud a la part privada del portal és gratuïta.

Preu de venda del punt

Preu de compra del punt

2,77350 euros

26,62560 euros

Sol·licitud de documents duplicats

Pot sol·licitar a la CASS els següents duplicats

  • Fotocòpies de fulls de prestacions (malaltia/odontologia/electrònics)
  • Baixes i altes mèdiques
  • Fulls de cotitzacions
  • Llistats de despeses mèdiques
  • Baixes i altes d’empresa

emesos De manera immediata

La persona assegurada pot sol·licitar els documents duplicats: 

  • A l'Àrea privada del portal de la CASS, accedint-hi amb el Certificat electrònic de Govern o el número d'identificació personal, es poden obtenir les còpies de fulls de prestacions, el llistat de despeses mèdiques i el detall de les baixes mèdiques presentades. 
    També es poden obtenir còpies dels fulls de cotitzacions i de les altes i baixes d'empresa accedint-hi amb el Certificat Digital CASS

Emesos en un termini màxim de 72 h

La persona assegurada pot sol·licitar els documents duplicats: 

  • Amb cita prèvia a l'Àrea d'Atenció al Públic, lliurant la documentació següent: 
  • A les oficines de tràmits dels comuns, lliurant la documentació següent:
  • Per correu electrònic a secretaria@cass.ad, enviant la documentació següent: 
  • Una altra persona pot sol·licitar o recollir els documents en nom del titular, amb cita prèvia a l'Àrea d'Atenció al Públic o a les oficines de tràmits dels comuns, lliurant la documentació següent:

Sol·licitud d'un certificat genèric/Document acreditatiu

Pot sol·licitar a la CASS els certificats següents:

PERSONES ASSEGURADES

  • Vida laboral
  • Cobertura sanitària
  • Certificat d'estudiant de 25 a 30 anys   
  • Extracte de dades de l'atur de treball
  • Extracte de punts
  • Extracte d’ingressos i bases de cotització
  • Xecs
  • Inscripció i cobertura d’un compte propi
  • Tipus i import de la pensió
  • Llindar econòmic de cohesió
  • Residents passius
  • Persona titular d’un formulari de conveni
  • Certificat persona assegurada indirecta
  • Certificat acotat d'ingressos i base de cotització
  • Altres

EMPRESES

  • Certificat d'estar al corrent de pagament (no deute)
  • Relació de treballardors donats d'alta 
  • Número de treballadors per mes declarat 
  • Classificació administrativa de Govern
  • Certificats amb periodicitat
  • Altres

 

Certificats emesos de manera immediata

PERSONES ASSEGURADES

  • Vida laboral
  • Cobertura sanitària
  • Extracte d’ingressos i bases de cotització
  • Certificat d'estudiant de 25 a 30 anys
  • Certificat acotat d'ingressos i base de cotització
  • Certificat de pensió de l’any en curs

La persona assegurada pot sol·licitar de manera immediata els certificats anomenats anteriorment:

  • A l’Àrea privada del portal web, accedint amb el Certificat electrònic de Govern o amb el número d’identificació personal de la CASS. (Excepte el Certificat de pensió de l’any en curs)
  • Amb cita prèvia a l’Àrea d’Atenció al Públic, lliurant la documentació següent:
  • Una altra persona pot sol·licitar-los en nom del titular, amb cita prèvia a l'Àrea d'Atenció al Públic, lliurant la documentació següent: 

Important: Si els certificats es sol·liciten per correu electrònic o a les oficines de tràmits dels comuns, no s’emetran de manera immediata. El termini màxim d’emissió serà de 72 hores.

Certificats emesos en un termini màxim de 72 hores

PERSONES ASSEGURADES

  • Xecs
  • Inscripció i cobertura d’un compte propi
  • Tipus i import de la pensió
  • Llindar econòmic de cohesió
  • Residents passius
  • Persona titular d’un formulari de conveni
  • Certificat persona assegurada indirecta
  • Certificat acotat d'ingressos i base de cotització
  • Altres

EMPRESES

  • Certificat d'estar al corrent de pagament (no deute)
  • Relació de treballardors donats d'alta 
  • Número de treballadors per mes declarat 
  • Classificació administrativa de Govern
  • Certificats amb periodicitat
  • Altres

La persona assegurada pot sol·licitar els certificats anomenats anteriorment:

El certificat de grau d’invalidesa s'emetrà en un el termini màxim de 7 dies.