Montserrat Neras Sanahuja i Iolanda Latorre Franco

neras

 

La CASS és una entitat de tots i els representants dels assegurats al Consell d’Administració han de ser l’enllaç entre els assegurats i la CASS. Tothom ha de poder participar activament en el seu futur i per això pensem que hauria d’haver-hi més representació de la part assalariada al Consell d’Administració i més comunicació amb l’assegurat. Els assalariats som el grup més nombrós.

Volem que es faci realitat el fet que l’assegurat no hagi de pagar el total de la prestació mèdica, hospitalària o de proves mèdiques. Andorra no és un país de rics com molta gent pensa. Que el salari mitjà s’estableixi al voltant dels 2.000 euros no vol dir que tothom arriba a fi de mes.

Són molts els treballadors que cobren el sou mínim, que en molts casos equival a la despesa del lloguer, i que no poden fer front ni a una visita ni a una prova mèdica. A Andorra hi ha més gent amb problemes econòmics de la que sembla.

El Fons de Reserva de Jubilació s’ha creat justament per gestionar el patrimoni de la branca de jubilació per poder fer front a obligacions futures.

S’han d’estudiar les diferents possibilitats que hi ha per prevenir el seu dèficit, i no només posar l’ull a l’increment de la cotització i a l’allargament de la vida laboral –que, en cas d’aplicar-se aquest darrer, hauria de ser voluntari entre els 65 i els 70 anys-.

En pocs anys ens han incrementat els preus amb un IGI, ens han tret un IRPF dels salaris, ens han augmentat la cotització de la CASS... i amb tot això els salaris i el poder adquisitiu ha anat disminuint.

Els perjudicats sempre som els ciutadans. Primer s’han de mirar totes les solucions i totes les despeses de la CASS que puguin repercutir d’alguna manera sobre els seus beneficis i per tant sobre les pensions.

Història mèdica compartida (HMC): és important insistir en què es faci possible al 100% perquè els professionals de la salut puguin compartir la informació, bases de dades, historials clínics dels pacients, fer consultes entre professionals, etc., sempre sota el compromís del personal mèdic sobre la protecció de dades.

Control més exhaustiu de les baixes mèdiques: + inspecció mèdica, + control de les baixes donades pels metges. La despesa repercuteix en els diners de tothom.

Donar cobertura a malalties reconegudes, com pot ser la Fibromiàlgia (reconeguda per l’OMS des del 1992).

Habilitar més tràmits on-line per evitar estar tant temps per fer gestions.